El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts una proposició no de llei amb la qual se suma als actes commemoratius pel 40è aniversari de la Constitució espanyola.
Es tracta d'un dels tres punts d'una proposta del PP que ha estat aprovat per 35 vots a favor, vuit en contra i deu abstencions -mentre que els altres dos han obtengut 33 vots favorables, vuit en contra i 12 abstencions-. El PSIB ha donat suport a la proposta encara que amb «arguments una mica diferents» als del PP, segons ha assenyalat el portaveu de la formació, Andreu Alcover.
En virtut del text aprovat, el Parlament també anima al Govern espanyol a impulsar les mesures necessàries per a la celebració de l'aniversari i insta al Govern a participar en els actes commemoratius i realitzar activitats amb participació de la ciutadania.
Durant les intervencions dels grups, MÉS per Mallorca ha manifestat la seva oposició a la proposta i ha reivindicat la necessitat de reformar la Constitució espanyola per obrir un debat real i participat sobre la monarquia i atorgar a la Carta Magna «instruments reals per protegir al seu poble en temps de crisi». A més, el diputat de MÉS Josep Ferrà ha defensat plantejar un nou model territorial en el qual ha de tenir cabuda el dret a l'autodeterminació, així com elevar a primer ordre les polítiques mediambientals. «No hi ha motius per a celebracions», ha dit.
Des de MÉS per Menorca, el portaveu Nel Martí ha incidit que la transició «no va ser tan modèlica» i ha recalcat que el suport a la Constitució espanyola «ha baixat de manera escandalosa a Catalunya». «El PP ens convida a anar de festa, no sé si amb concert de Marta Sánchez inclòs», ha ironitzat.
Per la seva banda, el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, ha acusat al PP de «voler celebrar una Constitució contra la qual han governat insistentment i de deixar-la en paper banyat». Des del PI, el portaveu, Jaume Font, ha afirmat que la Constitució espanyola no tracta per igual als balears, mentre que des de Ciudadanos, el diputat Xavier Pericay ha lamentat que les forces polítiques actualment «reneguen de l'esperit de concòrdia del 1978».
