El sindicat STEI fa costat a l'Ajuntament de Pollença i al de Capdepera en la promoció dels rètols en català. «Afortunadament tenim Ajuntaments que treballen per la igualtat de drets de les dues llengües oficials. És molt important per a la pervivència del català que, als territoris on és la llengua pròpia i oficial -això vol dir on ha nascut i crescut aquesta llengua-, la retolació dels espais públics dels pobles i ciutats sigui en català. Això no suposa cap amenaça per al castellà», ha assegurat el sindicat.
Segons el sindicat, «el castellà està normalitzat i a ple rendiment al territori on és la llengua pròpia i també a molts i molts de territoris on comparteix espai amb una altra llengua oficial i en cap dels dos casos té cap amenaça de desaparició, ni tampoc de minorització, ni de res que s'hi assembli». «El PP, Ciudadanos i tots els grupuscles extraparlamentaris i intolerants, haurien d'aprendre a conviure en la diversitat nacional, lingüística i cultural i considerar-la una riquesa i no l'enemic a abatre», ha afegit.
L'STEI ha assegurat que «és evident» que la desigualtat de drets comença a la Constitució espanyola «quan (tot i que regula que 'las modalidades lingüísticas seran objeto de especial respecto y protección') a l'article 3. 1 diu: 'El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla' I no diu que, tots els qui vivim i treballam a un territori on hi ha una llengua pròpia i oficial, també hauríem de tenir el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la».
Així, el sindicat ha considerat que «col·laborar en l'impuls a la normalització de la llengua catalana és un acte de justícia social, de respecte i de defensa dels drets humans i una mostra de coherència i solidaritat amb els principis de la protecció de la diversitat lingüística i cultural dels pobles del món. No col·laborar-hi o anar-hi en contra, suposa treballar per a la restricció dels drets individuals i col·lectius d'aquestes nacions, llengües i cultures». «Ho veim ben clar i l'argumentari que utilitzen algunes persones –poques, però que fan molt de renou-, partits polítics o altres entitats, per reprimir, impedir, negar, dificultar i fer tots els possibles perquè la llengua catalana desaparegui del mapa, no ens han despistat gens ni mica de les seves veritables intencions: que el castellà acabi per substituir el català en tot i per tot», ha afegit.
Maria Antònia Font, membre de l'Executiva de l'entitat , ha assegurat que «Ni modalidades, ni llengua balear, ni imposición catalanista, ni los médicos se van..., ni res de res. Tot això no són més que arguments repressius, falsament disfressats, contra unes persones que formam part de la comunitat lingüística catalana i que, com deim a Mallorca: -Ja vos hem vist el llautó! El nostre temps i la nostra energia la dedicam a ensenyar a conviure, a respectar persones, llengües i cultures, a promoure la diversitat lingüística i cultural, a aprendre com més llengües millor, a obrir-nos al món i a comunicar-nos amb tothom en igualtat de condicions i des d'allò que som: catalans i catalanes que defensam els drets humans i el benestar de totes les persones venguin d'on venguin i parlin la llengua que parlin».
«I si l'Ajuntament de Pollença té l'encert d'ajudar a canviar el paisatge lingüístic del seu poble amb la llengua d'aquesta terra, -talment com ho fa el de Capdepera i molts d'altres Ajuntaments de les illes- benvinguda sigui la iniciativa! Per poder arribar a la igualtat de drets de les dues llengües oficials, és bo treballar la discriminació positiva i atorgar una subvenció per a la retolació en català. Tot previst i aprovat a les lleis i als documents consensuats al Consell social de la llengua catalana de les Illes Balears, on totes hi som representades», ha afegit Font.
Finalment, el sindicat ha assegurat que per «molt de renou que facin algunes persones, entitats o partits polítics, no ens trauran del camí que ens hem traçat: Treballar per la justícia social i pels drets col·lectius dels pobles».
