Esquerra Unida de les Balears (EUIB) ha denunciat aquest dimecres «l’aplicació encoberta de l'article 155 a les Balears», en relació al recurs contenciós administratiu presentat per l'Advocacia de l'Estat contra les ajudes que atorguen els ajuntaments de Pollença i Capdepera per a l'ús del català en els negocis del municipi.
La formació ha considerat que «des de l'Estat espanyol es té molta por a perdre l'hegemonia identitària i cultural en segons quins territoris, on històricament només l'han tengut per força. És per això que han estat històricament disposats a qualsevol cosa per conservar el sentiment nacionalista espanyol, encara que això suposi utilitzar la violència, la repressió i la utilització de totes les armes de l’Estat».
Segons un comunicat, l'agrupació ha rebutjat les «mesures repressives que s'han pres contra Catalunya i que ara ataquen la sobirania de les Balears, començant pels municipis de Pollença i Capdepera». En aquest sentit, la coordinadora d'EU Capdepera i regidora a l'Ajuntament del municipi, Lucia Guitérrez, s'ha mostrat «realment sorpresa que l'Estat actuï d'aquesta manera». Així, ha afegit que «aquestes ajudes van destinades a la potenciació d'una llengua minoritària, el necessari per conservar els símbols i la identitat de més de deu milions de persones. En un món globalitzat, la discriminació positiva cap a les minories és necessària».
A més, ha assenyalat que «les declaracions de la delegada del Govern a les Balears, Maria Salom, donant la responsabilitat als tècnics de la delegació, manquen de credibilitat». «Després de deu anys atorgant aquestes ajudes, és curiós que els recursos arribin ara quan hi ha una 'caça de bruixes' contra tot el que sona a Catalunya; des d'Esquerra Unida estam compromesos amb la nostra cultura i la nostra identitat, seguirem lluitant perquè hi hagi justícia», ha conclòs.
En aquest sentit, Salom va explicar el dimarts que la Delegació ha recorregut les ajudes de l'Ajuntament de Pollença a empreses per utilitzar «únicament el català» perquè tenen «l’obligació de vetllar perquè les dues llengües cooficials tenguin el mateix valor i que se subvencionin per igual, com recull la Constitució». A més, va argumentar que l'acord municipal, aprovat el passat 6 de març, «vulnera la doctrina del Tribunal Constitucional» en limitar l'accés a les ajudes a aquelles empreses que s'expressin «únicament en català» en impresos, cartells, activitats publicitàries o documents administratius.
