Mercedes Garrido, Consellera de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, ha visita el programa de 'La Vila del Pingüí' d'ONA Mediterrània per parlar de territori, saturació i el desdoblament Llucmajor-Campos.

-En quin estat es troben les carreteres de Mallorca?
- Tenim moltes carreteres i es troben en bon estat. La feina del Consell durant molts anys ha fet que les carreteres estiguin en un estat molt òptim per a circular. Una altra qüestió ben diferent és la quantitat de cotxes que hi van per sobre. Una cosa és la conservació de les infraestructures i l'altra l'ús dels cotxes rodats.

-Els ciclistes han mostrat les seves queixes sobre aquest estat?
-Les carreteres de Mallorca estan molt més ben preparades per a l'acollida de ciclistes que d'altres indrets de la Península. El nostre territori és molt atractiu per a desenvolupar aquest tipus d'esport i de turisme. Depenent de quin tipus de carretera tenim al davant actuam d'una manera o altra, quant a fer-la més segura pels ciclistes. La carretera ha de ser un mitjà de transport per a tothom.

-Hi ha noves possibilitats de gestió d'aquesta convivència entre ciclistes i cotxes, com per exemple limitar uns horaris?
-Noves propostes arriben damunt la taula però no crec que la solució sigui 'limitar'. No considero que la solució sigui tallar les carreteres o no deixar circular els cotxes en determinades hores. Fer-ho al revés també seria perillós perquè es produiria una acumulació de ciclistes. De fet, seria una realitat bastant més perillosa pels ciclistes, sobretot a les carreteres de Tramuntana. Hem de cercar una convivència totalment pacífica. Hem aprovat el pla de Vies Ciclistes que obre aquest camí. En aquest sentit, hem plantejat setze rutes ciclistes que fomenten la participació sociocultural i esperam que a poc a poc es vagin implantant.

-Què suposa la gestió del seu departament en un moment en el qual es parla que Mallorca ha arribat al seu 'límit'?
-L'illa, segons veiem a les notícies, va incrementant la seva població resident i al mateix temps hem tingut una quantitat de visitants i de turistes més nombrosa que altres anys. Per tant, la pressió humana que pateix Mallorca és molt alta. L'any passat la llei ja va establir un sostre de places turístiques i no podem establir un sostre de places residencials. És amb això amb el que hem de treballar i plantejam l'ordenació territorial de totes aquestes places turístiques. Intentam ordenar una nova economia turística que s'ha implantat amb molta força: el lloguer vacacional; és a dir, les estades turístiques en habitatges. Així hem plantejat la zonificació per establir una distribució equitativa del lloguer a tota l'illa, garantint també el dret a l'habitatge de tots els residents. La nostra obligació és garantir aquest dret.

-Es pot parlar que hi ha uns nivells alts de densitat de població resident a Mallorca?
-La densitat de població no ha arribat al límit, segons el pla territorial en vigor des de 2004. La pressió humana que suporta Mallorca durant l'agost es troba en un milió i mig de persones, quant tenim una població que no arriba a 800.000 habitants. Així, gairebé es duplica la població durant els mesos d'estiu. Som una Comunitat Autònoma d'acollida i continuam sent una terra d'acollida que no pot posar límit a la gent que hi vulgui venir a viure. No es pot marcar un nombre màxim de residents, sobretot perquè estem dins un món molt globalitzat.

-Com avança la Llei de Camins Públics?
-El ple del Consell la va aprovar al novembre de l'any passat, al desembre va entrar al Parlament i ara esperam la seva admissió a tràmit. M'imagino que aviat podrem tenir aquesta llei aprovada.

-Suposarà poder aconseguir fer la volta a Mallorca a través de camins?
- És un dels objectius, però no es podrà aconseguir de la nit al dia. Necessitarà molt de temps. La llei intenta ser molt 'garantista' a l'hora d'obrir totes les rutes senderistes que es vagin establint a l'illa. En aquest moment tenim la gran ruta de la 'pedra en sec' i ara hem començat a implantar la ruta d'Artà a Lluc. L'objectiu és poder caminar per tota Mallorca i hem d'aconseguir un gran consens.

-Quines conseqüències queden encara d'aconseguir la gratuïtat del Túnel de Sóller?
- La conseqüència és el trànsit diari. Els camps de setmana també s'ha incrementat el nombre de visitants. Per una banda, crea algun problema d'aparcament a Sóller; però d'altra banda, també és una oportunitat pels comerços i l'economia del municipi. El que ha suposat la gratuïtat del túnel és la igualació de tots els mallorquins. Hem de veure el cantó positiu i la facilitat que s'ha donat.

-Margalida Ramis del GOB li demana per què no han implementat un 'pla de mobilitat integral' i coordinat amb la resta d'institucions; que li pot respondre?
- La 'mobilitat' no es pot fer d'un dia per l'altre, és una política molt lenta. El problema que té aquesta terra és que cada cop que ha governat el PP ha destrossat les polítiques de mobilitat que s'havien començat a fer. Iniciar un pla integral de mobilitat de les Illes Balears, que és el que ha fet el Govern, no es fa d'un dia per l'altre. La dirigent del GOB és totalment conscient d'aquesta realitat i crec que no li he de recordar. Aquesta legislatura vam partir de zero i això ho hem de recordar a tothom. No fem una nova autopista, sinó un desdoblament de la carretera de Campos a Llucmajor. Aquesta carretera té més trànsit que la carretera de Manacor i és una carretera perillosa en la qual s'hi necessita fer una intervenció. També farem una modificació del pla de carreteres que també suprimirà moltes carreteres que consideram que no són necessàries. A més dos desdoblaments, el de Son Servera i el d'Andratx, consideram que no són necessaris i plantejarem la seva supressió. Aquestes supressions que pensam que s'han de fer les farem des del pla territorial. Hem començat a donar les passes pertinents i ho hem fet amb tota la rapidesa que hem pogut. El que necessitam és consolidar les polítiques d'esquerres i aquesta és la força que hem de fer. Necessitam com a mínim vuit anys de govern per a poder consolidar totes les polítiques que s'han iniciat, perquè quatre anys no basten per implementar aquest tipus de polítiques. A partir de l'1 de gener de 2019 es començarà a implementar la nova xarxa de transport públic de Mallorca de manera gradual. Aquesta nova xarxa incrementarà els trajectes en un 50% i reduirà en més d'un 40% el temps de durada d'un viatge. Si hem de posar doblers en el transport públic perquè sigui assequible a tothom, ho hem de fer.

-Parlant del projecte de desdoblament entre Llucmajor i Campos, des de Terraferida qualificaven fa poc que era l'obra amb més inversió que havia fet el Consell en una dècada. És així realment?
-No. No sé de quin lloc es treuen la xifra de 43 milions d'euros. La carretera està en fase d'adjudicació per 22 milions d'euros (més IVA). No és la més cara en una dècada. El desdoblament de la carretera Llucmajor a Campos és un desdoblament necessari. És una bandera que han agafat les entitats ecologistes per tal de fer oposició a la política de carreteres i de mobilitat. Però cal reiterar que és un desdoblament i no una autopista. Hem d'oferir als nostres ciutadans seguretat a l'hora de circular per la carretera. Hem intentat que sigui el menys impactant possible.