L'1 de febrer el poble de Son Servera commemora l'aixecament del cordó sanitari militar establert amb motiu de l'epidèmia de la pesta que va assolar el municipi l'any 1820.

La diada, que és festiu al municipi, començarà amb una missa solemne a l'església de Sant Joan i una ofrena floral a la figura del pastoret. A les 12 hores, a la sala de plens es farà lliurament del premi d'investigació 'Metge Joan Lliteres' a la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears. Aquest premi s'atorga com a manera record als ajuts que rebé el municipi dels altres pobles quan s'aixecà el cordó sanitari de 1820, i reconeix els mèrits de persones i institucions que duen a terme tasques de consciència social, humanitària i d'investigació científica i mèdica en benefici de tots els ciutadans de les Illes.

Els actes commemoratius acabaran al Teatre la Unió amb l'entrega de premis del concurs escolar de poesia i glosat que cada any es celebra entre els centres educatius del municipi per donar a conèixer el que va suposar per al municipi la pesta de 1820.

Escultura del pastoret en record a l'epidèmia de la pesta de Son Servera

Conta la tradició, que cap al maig de 1820 un vaixell procedent de Tànger féu parada a la costa per mig enterrar a l'arena, tapat amb un capot, un dels seus tripulants que havia mort estranyament.

La maledicció va esdevenir quan poc després un pagès, que justament traginava pels voltants, va reparar el capot i se'l va posar per cobrir-se de la serena en pujar cap a Son Servera. A l'endemà ja era mort, i en poc temps ja en foren una cinquantena.

D'altres fonts, però assenyalen altres causes de l'origen de l'epidèmia. Si bé mantenen l'arribada del vaixell a la badia, expliquen que al poble de Son Servera una veïnada va morir en circumstàncies poc clares clínicament i que seguidament, moriren el seu home i un veïnat d'aquests. Es creu que ambdós homes havien estat manobres de descàrrega d'aquell vaixell que havia arribat a costa per portar blat, ja que n'hi havia mancança a causa d'una greu sequera a la comarca. Des d'aquí s'estengué la malaltia.

Sigui com sigui, l'accelerada proliferació de l'epidèmia ja no tengué aturall, per bé que, tant el metge de la vila com el metge d'Artà, reconegueren la malaltia i decidiren aïllar els malalts.

A principis de juny, la Junta Superior de Sanitat manà definitivament establir el cordó sanitari militar a Son Servera, prohibint terminantment de traspassar-lo. El poble entrà d'aleshores en un ambient desolador, perquè ningú no gosava de sortir pels carrers. Fou devastadora, hi havia 1808 habitants a la vila i en moriren 1040; quedaren 768 persones.

A prop de tres mesos durà l'angúnia i la desgràcia dels serverins, fins que a poc a poc, cap a finals del mes d'agost, semblà que tot ja estava controlat i de fet ja no hi hagué més morts, encara que es va mantenir el cordó un temps llarg per precaució.

El 5 de juny de 1820, el batle d'aleshores, els regidors i el vicari, decidiren que marcarien com a dia festiu de precepte el dia sant en què s'aixequés el cordó sanitari, el dia 1 de febrer.

El pastoret, és l'obra escultòrica d'Eduard Servera i que ara representa el poble i el vetla des de la Plaça Abeurador.