L'Associació per la Defensa de la Sanitat Pública de Balears (Adspib) ha negat aquest dissabte que el decret del català atempti contra la sanitat pública, ja que «conèixer les dues llengües oficials no pot conduir al fet que la qualitat de l'atenció dispensada pels treballadors sanitaris es degradi».
Així s'ha expressat en un comunicat en el qual ha mantingut que «ser capaç d'atendre a un ciutadà de les Illes amb independència que s'expressi en castellà o en català no pot fer més que millorar l'assistència sanitària» i ha rebutjat el posicionament de la plataforma 'Mos Movem'.
Segons l'entitat, «en una situació d'extrema gravetat, ser competent lingüísticament en català podria, efectivament, contribuir a salvar una vida», si bé ha recordat que «per fortuna, l'assistència sanitària no es redueix a situacions de vida o mort».
Adspib sosté que «la major part de l'atenció es fa a malalts crònics, molts d'ells d'edat avançada i gairebé monolingües, tant en castellà com en català» pel que «poder entendre, i desitjar parlar, amb aquests malalts en la seva llengua indubtablement millora l'atenció sanitària».
Places a cobrir
Amb tot, coincideix que cap lloc de treball en la sanitat pública hauria de quedar sense cobrir per raons lingüístiques i que «qualsevol administració que no garantís aquest punt estaria posant en perill la salut de la població».
No obstant això, creu que aquesta actuació no es pot imputar al Govern perquè l'esborrany del decret estableix que la convocatòria de places pot eximir del coneixement de català als aspirants si es preveu una falta o insuficiència de professionals.
