El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha assegurat que la decisió del Govern espanyol d'impugnar en aquest moment la candidatura de Carles Puigdemont a president de la Generalitat «no té cap recorregut jurídic», atès que es tracta d'una mesura «preventiva» contra algú que «no està inhabilitat» per exercir aquest càrrec.

Bayona ha plantejat aquesta reflexió en un seminari del Parlament Basc, en el qual ha ofert una conferència titulada 'La reforma dels reglaments parlamentaris i la protecció dels drets de les minories'. Una vegada conclosa la seva conferència, el lletrat major del Parlament ha respost a una pregunta sobre la decisió de l'Executiu espanyol d'impugnar davant el Tribunal Constitucional la candidatura de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat.

El lletrat major del Parlament ha recordat que el Consell d'Estat «no ha donat el seu suport» a la decisió del gabinet de Mariano Rajoy. Baiona ha assegurat que, si es confirma que la mesura per la qual opta l'Executiu espanyol és impugnar la proposta de Puigdemont com a candidat a president del Govern català, aquesta via no tendrà «cap recorregut jurídic». Segons ha recordat, malgrat la seva situació, Puigdemont «no està inhabilitat per al càrrec» de president.

Precedents
Per aquest motiu, ha explicat que «teòricament podria anar» el dimarts a la sessió d'investidura, ja que encara que tornés a Espanya i s'executés l'ordre de detenció que pesa contra ell, es podria donar el cas que el jutge li permetés acudir al ple d'investidura. En referència al cas de l'antic candidat d'HB a lehendakari Juan Carlos Yoldi, que el 1987 va acudir a una sessió d'investidura al Parlament basc malgrat que es trobava a la presó preventiva, ha recordat que existeixen «precedents».

El lletrat major del Parlament ha subratllat que «jurídicament» és possible que Puigdemont participi de forma presencial i legal en la sessió d'investidura el dimarts, per la qual cosa la impugnació de la seva candidatura és «un recurs preventiu». Al seu judici, seria «més lògic» que el Govern espanyol o els mateixos grups de l'oposició de la Càmera catalana esperessin al ple del pròxim dimarts per adoptar una decisió.