L’encara president de l’OCB Jaume Mateu ha estat aquest dimecres a l’estudi de ràdio de La Vila del Pingüí, el magazín matinal d’Ona Mediterrània. Enguany Jaume Mateu deixarà de ser president d’aquesta institució cívica, arran de la convocació d’eleccions. Tot i això, aquest dimecres ha parlat pels micròfons d’Ona Mediterrània. A continuació un recull de la conversa:

Són suficients dotze anys?

«El que no hem pogut fer en dotze anys difícilment ho podrem fer en més. Encara no he fet balanç. D’entrada, de tot allò  que ens hem proposat, el balanç és positiu. Molt millorable també».

Objectius superats o no?

«L’any 2005 l’OCB tenia poquets socis, durant aquests  anys hem mantingut una línia de 4.000. Aquest objectiu d’augmentar socis s’ha aconseguit. També hem mantingut la presència a les delegacions. L’any 2008 inauguràrem Can Alcover. En negatiu, moltes coses...».

Fites per complir

«Com a organització em sap greu no haver pogut augmentar el nombre de socis».

Més vies per sobreviure

«Durant la legislatura anterior l’OCB no va rebre ni un sol euro, i es va mantenir. Per tenir una subvenció has de tenir un projecte, has de materialitzar el projecte i l’has d’haver acabat. En aquests moments, entitats com l’Obra fan la feina que haurien de fer les administracions que no poden fer. Sembla que hi ha unes subvencions que es veuen bé i d’altres sempre són de sospita».

Els governs han estat justs amb l’OCB?

«No, i ho dic amb tota la força i legitimitat que em toca. Les administracions haurien d’haver estat més generoses amb allò que vol l’OCB».

Actualment

«Apostar per llengua catalana, apostar per coneixements dels nostres drets com a poble és lluitar contra un Estat. Lluitar per una normalitat desgasta molt».

Proposta electoral

«Qualsevol candidatura em sembla perfecta i extraordinària. Aconseguir trobar quinze persones, disposades a donar la cara i disposades a fer feina... tot el respecte. D’entrada, i com a soci de l’OCB, m’honora».

Carta de Jordi Cuixart

«M’envia una carta per agrair el premi que li van concedir, premi Gabriel Alomar. És una carta que a mi em va ferir, perquè ve d’un amic que està tancat per fer exactament el que intentam fer des de Mallorca».

Per escoltar entrevista sencera