Si un temps la identitat generava festes, avui en dia són aquestes que generen identitat. Potser perquè les dinàmiques i circuits del capital impacten en les nostres quotidianitats i ens veiem obligats a sentir-nos quelcom més que subjectes que vagabundegen en un món on l'obtenció del màxim benefici econòmic és l'únic tòtem amb què identificar-se. La festa, doncs, recerca esdevenir un símbol de desobediència a la quotidianitat egoista del capitalisme, a la desterritorialització que imposa aquest model socioeconòmic. La festa genera, sí, identitat, però també cohesió social.
Son Ferriol és un poble que celebra ara el seu centenari. Sotmès de fa dècades a les energies d'una ciutat que és un forat negre per al Prat de Sant Jordi, es continua perfilant com una localitat amb personalitat pròpia i, si bé l'Ajuntament la contempla com una simple barriada com l'Escorxador o les Veles, encara hi ha formes i hàbits de vida que res tenen a veure amb les zones esmentades. Sense ànsies d'entrar en l'estèril debat rural-urbà, ens remetrem a fets empírics: el jovent de Son Ferriol ha impulsat la recuperació de la festa de Sant Antoni, com també s'ha fet al Coll d'en Rabassa o a les Cadenes recuperant o impulsant nous dimonis. Qualque cosa es mou al nostre estimat pla santjordier.
El 2015 nasqué la Comissió de Sant Antoni a Son Ferriol per impulsar la celebració d'aquesta festa que s'havia perdut al poble. Un dels integrants de l'organització, Marc Capó, explica que hi havia una inquietud de recuperar la celebració. Tenien un punt de partida: l'enyorat músic i activista cultural Toni Roig, molt vinculat al poble, havia fet sis caparrots. A partir d'aquí i de converses amb gent major de la localitat, ideen el nou Sant Antoni ferrioler.
Així, el protocol festiu combina elements que es recuperen de l'antic com són les beneïdes o que els caparrots sortissin a passejar pels foguerons. Primerament només eren dos o tres i ara ja n'hi ha nou, de focs. Al programa s'hi incorporen noves fites com el pregó, que serà dit per una persona reconeguda del poble, i el primer ball, que es durà a terme just després dins el pati de l'església. Segurament l'estrella de la nova festa és el dimoni «llenderer» que completarà, amb els sis caparrots i la figura de Sant Antoni, l'estol de personatges. Els passos del ball han estat creats perseguint la idea del «bé que venç el mal». Els capgrossos, originals de Roig, «són relíquies» diu Capó. Tant és així que se n'han fet rèpliques.
Antigament la festa es feia dia setze ja que dia desset no era feiner. Ara es fa el cap de setmana abans. Dissabte al matí hi ha una cercavila amb xeremiers i dimonis, resseguida per gent de l'esplai, dels escoltes i cavalls i que clou amb un berenar per a tots els assistents. Llavors es fan les corregudes de joies. El vespre, com s'ha dit, hi ha el pregó, els balls i els foguerons. Diumenge tenen lloc la missa, les beneïdes i el darrer ball. Els dies previs, caparrots i domini, hauran visitat les escoletes. Els bars i comerços de Son Ferriol col·laboren fent aportacions econòmiques o en espècies per poder dur endavant la festa.
El nou Sant Antoni ferrioler, que beu del passat però que mira al futur, ha estat molt ben acollit pel poble. «La gent major està molt emocionada perquè no veien la festa aquí des de petits», diu Capó. Així mateix, apunta que «cada any va a més» i que ja hi ha varis centenars de persones que hi participen. Des de l'organització tenen clar que la festa ha d'anar incorporant elements nous com tallers o altres activitats. Per molts anys, nous santantonis!
