La plataforma Us volem a casa, que pertany a Òmnium Cultural, ha fet pública una altra carta enviada per Jordi Cuixart des de les presó.

Aquesta, escrita el 14 de desembre, narra com viu el dia a dia dins la presó:

El dia a dia a la presó no podem dir que sigui dur per si mateix. La rutina diària s’imposa i fa que un dimarts sigui idèntic a un dissabte. Aquí no hi ha festius ni tampoc vacances, però en canvi tothom recorda perfectament els dies que fa que està tancat amb una precisió que ho diu tot. 

El gran repte de la vida dins la presó és mantenir un estat anímic positiu en tot moment. De fet, podem dir que això és un dels dos objectius a la vida, però encara més en situacions de gran excepcionalitat, com les que estem vivint l’Oriol, en Quim, en Jordi i jo, així com les nostres famílies, i una part important de conciutadans, que ens escriviu per mostrar i compartir la vostra solidaritat i estima, i també el vostre malestar.

Així, ha remarcat com l'ajuda tot el suport que rep des de la societat civil:

Tenir un pensament constructiu permanent implica saber detectar, d’un mateix, temors i angoixes infundades, i contrarestar-ho de seguida amb arguments racionals que ens provoquin un benestar emocional. En el cas dels qui encara avui som a la presó, rebre les vostres cartes i mostres de suport és un ajut immens, com ho és el suport de la família i els amics, del tot imprescindible. Milions de gràcies!

Penseu que molts reclusos no tenen la mateixa sort i que en molts casos l’entrada a la presó suposa un trencament abrupte amb una part important de l’entorn habitual. Una doble penalització que vol dir una doble dificultat: per un costat, a l’hora de resistir la condemna; per l’altre, quan calgui preparar el retorn a la normalitat, un cop acabada aquesta condemna, una preparació imprescindible per no reincidir.

I, finalment, s'ha referit a la situació política actual:

Si recordem que les presons les hem creat els homes, en nom de la justícia per rehabilitar els mateixos homes, humilment m’atreveixo a afirmar que el sistema demana una revisió a fons. Com a Òmnium Cultural i referent a la situació actual, estic plenament convençut que cal seguir treballant per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva. Reformular tot allò que sigui necessari, però sense renunciar als grans èxits de país dels darrers anys.

És l’hora de l’alta política, i correspon fer-la als nostres polítics. Sabem que ho faran. I als representants de la societat civil –sindicats, patronals, entitats del tercer sector, col·legis professionals i un llarg etcètera, amb Òmnium Cultural inclosa–, òbviament, ens cal assumir el màxim compromís cívic i social en defensa de les institucions pròpies, la cohesió social, el model d’escola catalana i el respecte a les decisions que de manera lliure, pacífica i democràtica pren la societat catalana.