El 31 de desembre de 1229 és, segons els historiadors, la data coneguda més important en la història de Mallorca, el moment simbòlic del naixement del poble mallorquí així com el coneixem avui dia, malgrat l’evident evolució i les incorporacions culturals posteriors: amb els fets ocorreguts fa 787 s’inicià un cicle en què es defineixen uns trets (llengua, cultura, legislació, àmbit polític, etc.) que tothom que viu a Mallorca, independentment del seu origen o ideologia, reconeix com a propis de l’illa.
La Festa de l’Estendard ha perdurat fins al segle XXI per la seva gran capacitat d’adaptació a les diferents circumstàncies històriques; a cada moment de transició (després de les Germanies, després del Decret de Nova Planta, amb el liberalisme, les Repúbliques o les Dictadures) ha semblat que s’esmorteïa, però sempre ha rebrostat, s’ha adaptat a les noves situacions i ha permès una reinterpretació actualitzada i vàlida per a la societat de cada moment.
Encara que se celebràs a Palma, la festa implicava la totalitat de l’illa. Des de la Baixa Edat Mitjana hi participaven joglars de diferents viles, hi assistien representacions gremials i hi acudien els jurats forans. S’ha de tenir en compte la identificació política entre ciutat i regne, que es confonien a causa de la concepció medieval que les ciutats representaven tot el territori del seu voltant; això fou així fins a la conquesta borbònica i el Decret de Nova Planta (1715), moment en què la festa que era de tot Mallorca es convertí en municipal. Així i tot el 1929, en ocasió del setè centenari de la conquesta, hi hagué tants forans que acudiren a Palma a participar de la Festa que els serveis de ferrocarrils establiren aquell dia un rècord en transport de viatgers.
Durant l’època de privació d’autogovern, se seguí atorgant un gran valor simbòlic a aquesta data: des de 1897 l’Ajuntament de Palma hi proclama els seus fills il·lustres o adoptius; precisament el 31 de desembre d’aquell any, en el nomenament de Marian Aguiló, Miquel dels Sants Oliver pronuncià un discurs en català després de més d’un segle de no emprar-se la llengua del país en el saló de plens. També va ser el darrer dia de 1904 que Antoni Maria Alcover va recuperar el català a la Seu com a llengua de predicació, després de 130 de bandejament. I ni que sigui per proximitat, no podem obviar que el principal vitrall de la sala de plens de l’antiga Diputació, de l’actual Consell, fa referència als fets ocorreguts el 31 de desembre.
El 31 de desembre s’ha mantingut viu malgrat els canvis històrics; no només com a festa institucional (primer del Gran i General Consell i del consistori de Palma més tard) sinó com a festa popular.
El llegat cultural i social que envolta aquesta data és molt important, des de la teatral Comèdia de la General Conquista al poema La Colcada de Pere d’Alcàntara Penya, passant per carrers que li són dedicats i nombroses pintures, sobretot de l’època romàntica.
En els darrers quaranta anys ha estat la data a l'entorn de la qual s'han produït mobilitzacions populars de reivindicació dels nostres drets col·lectius. Des de fa deu anys, gràcies a l'impuls de l'OCB, es torna a commemorar a tots els municipis de Mallorca. És la millor data per, a partir de la reflexió conscient sobre el nostre passat, llançar un missatge de cohesió social i futur en llibertat.
