El dia 31 de desembre a Mallorca, a més de ser cap d’any, es celebra la Diada de Mallorca, o Festa de l’Estendard a Palma.

Un dels valors fonamentals de la Diada és que no s'ha deixar de commemorar ni en els moments més difícils de la història de Mallorca.

El mateix 1715, just després de l'ocupació de Mallorca per part de les tropes borbòniques i el 1936 i els anys posteriors, sempre hi va haver qui assistí a la festa de l’Estendard amb un silenci reivindicatiu i orgullós contra interpretacions manipuladores.

El valor cívic, nacional i reivindicatiu de la Festa de l’Estendard s’ha refermat per la societat civil amb nous elements com la convocatòria d'una manifestació reivindicativa dels drets nacionals i celebració d'actes cívics a totes les poblacions de Mallorca.

Les celebracions oficials han quedat reduïdes a Palma, les celebracions reivindicatives han sortit de la marginalitat, però els falta molt per arribar a ser autènticament populars. Lluny queden doncs les grandioses festes celebrades antigament amb motiu de l’entrada de Jaume I a la Ciutat de Mallorca, lluny queda la veneració que sentien els nostres padrins pel mite del Conqueridor... No obstant això, també és cert que des del 1986 en que es va reprendre la celebració de la Diada amb caràcter reivindicatiu, ha augmentat progressivament el nombre de participants a aquest tipus d’actes.

En aquest 30 darrers anys, la celebració organitzada per l'Ajuntament de Palma també s'ha adaptat a les circumstàncies. El 1992, es recuperava l'ofrena floral a l'estàtua del rei en Jaume; l'intent de l'aleshores nou batle de Palma, Joan Fageda, de col·locar una franja morada a l'Estendard va provocar les ires del públic assistent a la festa, que va xiular el seguici oficial. Les xiulades es popularitzaren i es focalitzaren en la presència del l'exèrcit espanyol, que l'any 2000 va capitular i deixà de participar a la festa.

1986 La represa

Després d’alguns anys en que la celebració del 31 de desembre havia quedat relegada a la celebració institucional algunes entitats nacionalistes varen recuperar la data per donar-li un contingut reivindicatiu. Es va fer un acte reivindicatiu amb el lema 'Sí a la llengua', al Teatre Municipal, convocaven l’acte L’Obra Cultural Balear, el Partit Socialista de Mallorca, la Crida a la Solidaritat, el Bloc Nacionalista d’Estudiants i el Grup Blanquerna.

1987 Al carrer

Un any després, es reforçà el caràcter reivindicatiu de la Diada. Es feren dos actes públics i dues manifestacions. El PSM va convocar un acte a l’Auditorium de Palma, amb el lema 'per un futur nacional en llibertat'. Per la seva part la Crida a la Solidaritat, n’organitza un altre a l’Escola de Magisteri, sota el lema 'som una nació'. Dia 30 de desembre la Crida, juntament amb MCI i LCR va convocar una manifestació a la que hi assistiren poc més d’un centenar de persones. El dia següent el Moviment de Defensa de la Terra va fer una altra manifestació amb el lema 'per una sola terra' a la que hi assistiren unes 300 persones.

1990 Llibertat Macià Manera

Cada any es mantingué la convocatòria d'una manifestació el mateix dia 30 horabaixa. El 1990 la manifestació va ser convocada pel Comitè de defensa de Macià Manera, encapçalat per Antoni Serra, Josep Maria Llompart i Jaume Santandreu. Donaven suport a la convocatòria totes les entitats i partits nacionalistes i algunes forces d’esquerra. La participació es va xifrar en mil persones.

2001 una nova passa

Amb el canvi de mil·lenni la diada reivindicativa incorporava canvis importants. La manifestació, organitzada per una plataforma unitària, passava a fer-se el dia 30 i ex complementava amb un concert. Aquell any els encarregats d'estrenar el nou format varen ser Antònia Font. La manifestació multiplicà per quatre els participants.

2007 tot Mallorca s'afegeix a la Diada

El 31 de desembre reivindicatiu ha anat sumant actors i eixamplant els actes commemoratius. L'Esquerra Independentista organitza actes a diversos municipis i convoca el seu propi bloc a la manifestació unitària. D'altra banda, des de 2007, de la mà de l'Obra Cultural Balear, s'organitzen actes cívics a gairebé tots els municipis de Mallorca on es llegeix el mateix manifest i on es fan celebracions de tot tipus: representacions de La Colcada, xocolatades, conferències, concerts...

2013 onada mobilitzadora

La manifestació del 31 de desembre més participada fins al moment ha estat la de l'any 2013, dada que s'ha de situar en el context de mobilitzacions contra el govern presidit per José Ramón Bauzá. L'any anterior, el 25 de març. 50.000 persones s'havien manifestat per dir 'Sí a la Llengua' davant la persecució desfermada pel govern Bauzá. El 29 de setembre, més de 100.000 persones es manifestaren a Palma contra la política educativa i lingüicida de Bauzá. En els darrers anys s'ha mantingut el pols reivindicatiu que amara la data del 31 de desembre.