Terraferida ha assegurat aquest dissabte que la nova Llei d'Urbanisme del Govern «obre la porta a urbanitzacions que s'havien descartat». L'entitat ha considerat que «encara que no s'ha publicat el text definitiu, alguns aspectes de la Llei d'Urbanisme aprovada dimarts pel Parlament, els consideram com a molt negatius. La llei, de fet, ja s'està popularitzant com a "Llei Matutes", pel fet que beneficia de manera escandalosa al conegut magnat eivissenc».
L'entitat que lluita per la defensa del territori, ha explicat que la Llei i el seu debat «van venir marcats pel fet que a darrera hora es va introduir la Disposició transitòria catorzena (Dt14), que permet alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història».
«La Dt14 va ser aprovada gràcies als vots de PSOE i PP i obri la porta a requalificacions de milions de metres quadrats en el conjunt de les Illes Balears. A la Platja d'en Bossa, per exemple, una urbanització edificada sobre sòl rústic i amb una sentència judicial que confirma la qualificació rústica dels terrenys, ara s'hi podran requalificar més de mig milió de m2, que passaran de rústic a urbà amb una simple modificació del planejament municipal. Gran part d'aquesta urbanització és propietat d'Abel Matutes, i és on l'empresari volia fer el megaprojecte conegut com a Eivivegas», ha assegurat l'entitat.
A més, segons Terraferida, «aquesta nova requalificació, no cal dir-ho, pot suposar uns beneficis multimilionaris per a Matutes, perquè obri un gran ventall de possibilitats urbanístiques i de retruc podria quedar eliminada la protecció de costanera de 500 metres (Àrea de Protecció Territorial) pel canvi de rústic a urbà. El mateix passa a altres llocs d'Eivissa».
Segons l'entitat el cas Matutes «és escandalós» i ha acaparat el debat, «però la magnitud de la Dt14 va molt més enllà i afectarà de ple a Mallorca». «La Dt14 diu, de manera genèrica, que aquells sòls que disposin de serveis (aigua, clavegueram i electricitat) i estiguin urbanitzats en un 90%, podran convertir-se en urbans en revisar-se el planejament municipal. Aquestes requalificacions seran arbitràries, perquè els ajuntaments podrien mesurar aquest 90% edificat segons els convengui», ha afirmat.
Conseqüències imprevisibles
Segons Terraferida, una vegada més «s'ha legislat sense preveure les conseqüències, cas per cas, de molts d'aquests sòls». «La llei Matutes podria aconseguir que llocs que es van protegir el 2008, com Cala Blanca o Monport (Andratx) s'acabin edificant total o parcialment tot i estar en zona UNESCO. Es desconeix també què passarà ara amb llocs com Pinars de Bonaire (Alcúdia), Bens d'Avall, Port des Canonge (Sóller), Es Guix (Escorca), Can Llaudis, Can Tomàs, Cala Gració, Cap Negret, Sant Rafel (Eivissa) etc. que podrien tornar a ser urbanitzacions potencials», ha explicat.
Aspectes positius
L'entitat ecologista, amb tot, ha reconegut que la nova legislació «té aspectes positius, com el fet que els agroturismes ja només es podran fer en explotacions agrícoles i ramaderes preferents, es destina més percentatge de sòl a habitatge públic, té intenció de millorar la disciplina o impedeix la urbanització de Ses Variades a Sant Antoni».
Ara bé, segons l'entitat, «les modificacions de darrera hora però, han empitjorat la llei fins al punt que s'ha renunciat a tenir un marc urbanístic més estable. El cúmul d'interessos que hi ha acabat influint, haurà aconseguit mantenir o afegir més incertesa i un marc inestable que en molts de casos acabarà als jutjats. En definitiva, la Llei d'Urbanisme que acaba d'aprovar el Parlament, lluny de ser una passa per ordenar i millorar el territori, s'ha acabat convertint en un veritable despropòsit, plena d'excepcions que probablement tenen nom i llinatges. Un fet que torna a demostrar la manca de voluntat del Pacte, i especialment del PSIB, per canviar les dinàmiques depredadores del territori a les Illes Balears. No és una 'bona llei' esquitxada per la Dt14, com afirmaven MÉS i Podem el dia de la seva aprovació».
