Setmanari d'informació local - 138 anys

[ENTREVISTA] Angrill: «Les ràdios alternatives permeten que qualsevol pugui fer un programa»

15481
Angrill durant l'entrevista. | dBalears

La Vila del Pingüí, d'ONA Mediterrània, ha entrevistat a Marc Angrill, autor del llibre 'Ràdios Alternatives de Mallorca' (Lleonard Muntaner Editor). Transcrivim per a dBalears alguns dels moments més interessants per als nostres lectors. Al final de la notícia també podeu escoltar l'entrevista sencera a través del podcast:

Quins trets comuns tenen les ràdios alternatives mallorquines?
Bàsicament, són ràdios del tercer sector social sense ànim de lucre, però es diferencien d'altres com puguin ser Universitàries o d'ONG's perquè són completament independents i no tenen suport institucional. Tenen una organització horitzontal (menys jeràrquica) i moltes vegades autogestionada. També es diferencien perquè són participatives i sobretot tenen un discurs contrari al dominant om amb difusió de contracultura. Algun aspecte que sigui realment alternatiu als mitjans convencionals.

Sempre serà una bona etiqueta per una ràdio que sigui alternativa?
Depèn del públic. Certes ràdios prefereixen emprar un terme com 'ràdio comunitària' que té una tradició pròpia. Ara bé, no té tant aquesta etiqueta de 'a la contra' tot i donar veu a les minories, les comunitats diverses, etc.

Un col·laborador d'una ràdio alternativa no només és posar-se davant el micro i després tornar a casa; hi ha molt més darrere?
Com que és una organització de caràcter bastant implicat en moviments socials, moltes vegades es fan moltes altres activitats a més de la ràdio. També, moltes de les persones que hi participen no són ben bé periodistes; són gent que pràctica el periodisme ciutadà o simplement posa música que li agrada fent programes experimentals. La gent sol fer el programa que li agradaria escoltar a ell.
Dels anys 80 a les xarxes i post cats actuals ha evolucionat molt la ràdio alternativa?
S'ha millorat en la digitalització que ho ha fet tot molt més fàcil. Ja no cal instal·lar una antena, ho pots fer tot amb un ordinador, posant un post cast o, fins i tot, emetre en streaming. Ha canviat molt i ja no té els impediments analògics. Ara bé, aquest tipus d'iniciatives han perdut molta vigència perquè internet s'ha menjat les grans qualitats que té la ràdio, que sigui un mitjà immediat i que sigui present a tot arreu.

Quines coses positives tenien els anys 80 que ara ja no es poden repetir?
A mi em fascina llegir les memòries de Jordi López de 'Radioactivitat' perquè és una 'moguda' d'una Palma que no existeix avui en dia. Un munt de grups emergents, un munt d'inquietuds que s'han perdut i aquesta ràdio feia d'aglutinador. Muntava concerts i a més van funcionar com un segell totalment independent i underground. Tenia la gràcia de fer-ho 'tu mateix', de l'esperit del punk. Organitzar-ho d'una manera molt autogestionada i rebel. Però els temps canvien i no crec que el canvi només sigui cap a malament.

Quina participació hi ha tengut la dona en aquestes ràdios que comentes?
Malauradament hi havia molta menys participació de dones. Els hi costava més posar-se davant un micro i dirigir un programa. Afortunadament això va canviant. Bàsicament faltaven referents femenins per tot el masclisme que impera. La gran majoria de programes són conduïts per homes íntegrament.

En el llibre parles de ràdios que s'emmirallaven en els moviments de la resta d'Europa i que sovint desafiaven tant 'llei' com 'moral', en quin sentit ho vols dir?
La legislació fins als anys 70 no permetia cap tipus de ràdio privada i era tot monopoli estatal. A partir dels anys 70 es liberalitza (primer a França a Itàlia, el 78 a Espanya) i aleshores apareixen totes les privades tant comercials com no comercials. I les comercials van tenir una via legal que era per concurs de freqüències. Ara bé, les ràdios que no tenien ànim de lucre no tenien via legal. Per tant, sempre hi ha hagut un conflicte amb l'Estat però també amb les altres emissores comercials que no volien que hi hagués altres emissores que els hi robessin audiències i que no eren 'sèries' o no eren negoci. Sempre hi ha hagut la lluita entre repressió i resistència. Des del punt de vista moral, com que són alternatives; moltes d'elles són de caràcter llibertari i els temes que es parlaven eren autonomisme, ecologisme, feminisme, contra l'OTAN, contra les nuclears, anti religiosos, tot tipus de temes que no eren còmodes per a l'establishment.

Per què han d'existir les ràdios alternatives?
Apareixen quan hi ha necessitat comunicativa, quan els mitjans públics no fan bé la seva funció, quan estan massa 'manipulats' o bé quan l'oferta comercial és massa monolítica i homogènia. Les ràdios alternatives el que permeten és que qualsevol pugui fer un programa, tengui accés a ràdio i pugui expressar idees. En altres zones del món també ha servit per alfabetitzar la població. També ha servit aquí a Mallorca, per donar veu a moviments com el 15-M, per donar continguts en català, etc.

Analitzant el moment actual de les ràdios alternatives és 100% positiu que tothom pugui fer ràdio des de casa seva i fer-ne difusió a través de les xarxes?
Per una banda està molt bé que tothom tengui aquesta oportunitat. Ara bé, el moviment es fragmenta de tal manera que és pràcticament impossible destacar. Quan apareixen moltes veus, n'hi ha unes que es mengen pràcticament tota l'audiència i les altres van retrocedint. És més difícil fer-se sentir.

Com a soci quins trets comentes quan parles d'ONA Mediterrània?
Per mi és un cas de ràdio comunitària, perquè té les mateixes característiques d'aquests tipus de ràdios. Són ràdios que tenen la vocació de vertebrar una comunitat basant-se en unes minories a donar veu a una gent que no en té i que sigui també un procés comunicatiu obert a participació.

Quins reptes actuals tenen les ràdios alternatives?
Tenen molts problemes. El principal és la precarietat, que manca recursos i és més mal de gestionar. No pots exigir alguns estàndards de rigor i professionalitat que sí que hi ha a ràdios purament professionals. A banda d'això, la fragmentació d'audiències. Per la part positiva, és molt més barat i té opcions a ser una veu totalment diferent dels models convencionals. Ara bé, el model en si de ràdio alternativa està en perill perquè no compensa el fet d'agrupar-se molta gent a fer un programa. Algunes ràdios històriques es mantindran però no crec que surti una gran onada com en els 80. ONA Mediterrània és una excepció que sorgeix quan totes les altres decauen i arreplega a gent que estava a altres llocs però no sé fins a quin punt podrà créixer perquè la massa crítica que hi ha a Mallorca és bastant limitada i és molt difícil eixamplar aquest cercle. És molt difícil sortir de l'àrea d'afinitat i arribar a un gran públic.


Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.