Ferran Aguiló és professor, periodista i director, actualment, del diari AraBalears. Aquests dimarts, 14 de novembre, ha parlat a La Vila del Pingüí, el matinal d’Ona Mediterrània. Pots escoltar l'entrevista fent clic al següent podcast. 

Ferran Aguiló com a director de l’AraBalears

«És una feina a llarg termini i sempre és frustrant perquè mai arribes on voldries. Al mateix temps és engrescadora perquè saps que estàs avançant. He configurat un equip fantàstic, del qual em sent orgullós i crec que la gent se n’ha temut que hi ha una cohesió i una feina conjunta. Això és important per un mitjà de comunicació avui en dia. Des que jo vaig entrar s’ha apujat un 10% el sou i el pròxim any s’apujarà un altre 10%».

Convivència entre AraBalears i Ara

«Senzilla com a definició però la realitat és molt més complexa».

El procés i el diari

«És el repte d’allò imprevist. No hi ha cap treballador de l’Ara o de l’AraBalears que sigui adulador de la Constitució del 78. Aquests dos mesos hem tengut moments difícils i després hem tengut moments molts identificats, com a persona. Com a periodista ho cobreixes. Feim feina dins d’una empresa que per jo és modèlica, ja que permet un ventall molt gran d’opinions diferents, pretén esser plural i donar poder als treballadors».

El que més ha costat com a director

«Probablement és callar. També posar-te en el lloc d’una direcció molt més diferent de la que podíem tenir històricament. Jo no sóc Déu».

Mitjans objectius i imparcials

«L’objectivitat és una vocació. No tenim cap vocació de ser neutrals. Objectius ho intentam però neutrals no ho som. Imparcials ho hem d’intentar ser a l’hora de col·locar un micro davant la boca d’algú i transmetre el que ha dit. Evidentment, mai ho som. El que esperen de nosaltres és que donem veu a qui nosaltres creiem que la hi hem de donar. Per exemple, a les dones o a altres minories».

Els nostres lectors

«Els nostres lectors són els més ‘reputes’ de tots perquè són infidels per naturalesa. No són capaços de mamar d’una sola font. És gent que s’informa per diferents llocs. Cada dia hem d’intentar que la feina no ens faci perdre l’ofici. El nostre públic té criteri i és modern. I la redacció que tenim té la vocació de servir al lector».

Suplemet Dijous Bo

«Toca fer un suplement de Dijous Bo encara que no sé per què toca, però toca. Evidentment, en el suplement normal l’Ajuntament paga publicitat i entrevistes al batle i, si paga molt, entrevistes al batle i també al regidor de festes. Si paga el restaurant X, fas una entrevista al restaurant X. Com a lector això no m’interessa. És més, no he vist ningú a qui li interessi llevat de a l’ego del batle, que el té descomunal i es posa molt nerviós si no l’entrevistes per les festes. Això passa a qualsevol poble. Ara preparam un suplement que serà una espècie de projecte sociològic-històric del Raiguer i de la indústria d’allà».

AraBalears i dBalears

«A mi me preocupa molt poc la competència. Cada un té el seu espai i se cerca les seves garroves. Estic molt orgullós que el diari AraBalears pagui 25 nòmines cada mes. No només feim un bon diari, que el feim. El feim en català. Això ens defineix? No. El català no és una ideologia. Que nosaltres vulguem un país més digne no necessàriament ha de ser un país només català. El diari com a tal l’únic que vol és un país més digne, més lliure. El nostre producte s’ha d’adreçar als no catalanoparlants que són prou intel·ligents de llegir en català».