Mae de la Concha és la recentment elegida Secretària General de Podem i també diputada en el Congrés dels Diputats. Amb cordialitat respon per primera vegada les preguntes d'Ona Mediterrània i dBalears.

-Perquè l'anomenen la 'Khaleesi' (personatge de Joc de Trons) de Podem?

- [Rialles] No ho sé. Ni tan sols he seguit aquesta saga de ficció. Sincerament, no ho sé.

-Es tracta de la gran reina que ha de combatre a tots els regnes... si més no, és veritat que aquesta denominació de vostè ha penetrat dins els votants de Podem. A més, hi ha com una espècie de logo representant a 'Khaleesi', no?

-Sí. Algú va fer un dibuix damunt un drac, però ni tan sols conec bé el personatge, només d'anomenada.

-Abans del Congrés del vostre partit, el fins ara secretari Alberto Jarabo, deixava una espècie de tres tasques per a qui fos el seu relleu: unir el partit, implantar-lo en els municipis i mantenir una ètica exemplar. Es poden complir aquests tres requisits?

-Almenys s'hauria d'intentar amb totes les forces. Ja veurem si després es podem complir, perquè no es tracta només de mi, sinó del conjunt, de l'equip.  Es tracta de la gent que s'hi vagi afegint.

-Dels tres objectius quin creu que costarà més?

-Com més serem més difícil serà tot plegat. És més difícil mantenir unida una família molt gran; és més difícil assegurar l'ètica quan hi ha molta més gent. Ara bé, de nou amb l'esforç de tots es pot intentar. Crec que més que garantir les coses és garantir que s'intentarà dur a terme a través de totes les opcions possibles i que es corregirà tot el que no vagi en aquest sentit. No m'agrada molt el dir que nosaltres som millor gent o que tothom està net. Nosaltres som gent del carrer, persones de tots els caires i tenim a les nostres files absolutament de tot. Allò que cal fer és una organització amb una estructura que permeti el mínim de 'relliscades', però la gent som el que som: 'totxos romputs construint cases noves'.

-Podem ha d'entrar a formar part del Govern de les Balears?

-Si parlam d'avui mateix, tenim a l'agenda altres qüestions. Això és ben bé així. Ara bé, d'aquí a una setmana, d'aquí a un mes, d'aquí a cinc mesos la situació serà una altra i per aconseguir que la vida de la gent sigui millor per ventura ens pareixerà que aquest és un camí adequat. Tot és possible, la situació és molt canviant i és realment complicat parlar d'aliances. Per exemple, amb el PSOE fins fa uns dies pensàvem fer una moció de censura conjunta i canviar el Govern. Ara els socialistes han decidit donar suport al Govern central en l'aplicació de l'article 155. Això ha canviat en una setmana per complet. Així doncs, com podrem saber si volem intentar parlar per entrar en el Govern Balear? De moment el tema no està sobre la taula.

-Alguns mitjans apuntaven que tant Iglesias com Echenique van donar suport a la seva candidatura i d'altres per intentar arribar a acords amb el PSOE i fer entrar Podem en els governs autonòmics. Arribaven missatges en aquest sentit?

-De vegades vivim en realitats paral·leles. Per començar, cap dels dos ens han donat suport explícitament, de fet han explicitat la seva neutralitat. Tampoc en el Consell Estatal es parla d'entrar en determinats governs autonòmics. L'únic lloc on hi ha hagut aquesta aliança ha estat a Castella-La-Manxa tal com es va sol·licitar. Però res més i punto. Tot això són com rumors que es transformen en notícies.

-Aquests 'rumors' han parlat que durant el procés de Primàries, els inscrits rebien un primer missatge de confirmació per votar i just després un segon missatge on es demanava el vot per la seva candidatura com a garantia de poder governar a les Balears i en aquesta firma s'incloïa Pablo Iglesias. Com s'ha creat aquest rumor?

- Té un origen divers i amb versions diferents. Si el missatge s'hagués enviat des de l'àmbit estatal un missatge donant suport a la candidatura que jo liderava ho hauríem rebut tots els inscrits. Jo no el vaig rebre i molta gent tampoc. Si s'hagués enviat des del cens, tots ho hauríem rebut. Però el greu és acusar el partit de cedir el cens a una de les candidatures és una acusació molt greu. És impossible que això hagi passat però si realment ha passat que es denunciï.

-S'ha pogut investigar en aquest sentit per saber com s'ha creat aquest rumor?

-No tenc ni la més remota idea. De fet, el missatge jo el vaig veure perquè el va reenviar una persona. El volia veure. Ah! i no firmava Pablo Iglesias, era quelcom 'Pablo i Iñigo junts' que és com un desig. No m'agrada quan aquestes petites coses arriben als mitjans de comunicació i no em sembla casual que en cada entrevista m'ho demanin. No fa cap favor al partit ni a la informació en general.

-Quina era la seva principal diferència entre la seva candidatura i la de Laura Camargo?

-Amb Camargo hi vaig parlar abans, durant i després del procés i li vaig plantejar la possibilitat de fer una candidatura conjunta, perquè teníem molts punts en comú. Amb na Laura sempre he tingut molt bona relació. Crec que el punt principal era la voluntat de Laura de dur una candidatura pròpia (que és molt legítima). En els programes teníem coses molt semblants, però hi havia una diferència important. Ella hi feia constar en els seus documents polítics que garantia que no s'entraria en el Govern fins a cloure aquesta legislatura. A mi em sembla una errada política i poc democràtic. Si aquests documents haguessin guanyat, la consulta quedava clausurada. A mi em sembla més honest i democràtic que si es produeix aquesta necessitat fer un gran debat en els cercles, els òrgans del partit i després sotmetre-ho a una consulta ciutadana.

-Intentarà combinar les tasques de diputada i les tasques de Secretària General?

-Ja ho faig. Però abans ja tenia responsabilitats organitzatives. És més, crec que el càrrec m'ho pot facilitar perquè tant Yllanes com jo hem tingut problemes a l'hora de recollir propostes del Consell Ciutadà. Amb un òrgan nou i des de les diferents àrees i equips ens enviaran moltes més propostes per traslladar a Madrid. Els diputats no som un òrgan polític som els 'representants de...' i en aquest cas és el Consell Ciutadà de les Balears qui decideix les polítiques de les Illes i el que ha de plantejar les propostes.

-Quin ambient es respira aquests dies en el Congrés arran de tot el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol?

-El tema sempre és present i es parli del que es parli se li acaba fent al·lusió. Hi ha dies que diputats catalans ni tan sols han volgut assistir a les sessions o bé tenien quelcom més rellevant. Es parla molt i molt del tema. A mi ja em va semblar un escàndol absolut que s'impugnés l'Estatut en el seu dia. Una cosa que s'havia votat a Catalunya i en el Parlament espanyol, que s'havia fet un referèndum, etc. Quina necessitat hi havia de dur-ho al Tribunal Constitucional? Ha tingut unes conseqüències terribles. Llavors, m'ha paregut molt preocupant que, durant aquest set anys, el Govern espanyol hagi deixat que es podreixi aquest assumpte  i que cada cop hi hagi més gent independentista. De fet, crec que realment molts no són independentistes sinó que veuen com el PP no caurà mai, perquè no hi ha manera, amb tots els escàndols de corrupció i situacions que en qualsevol país haurien enderrocat un govern i aquí continuam amb això, doncs volem intentar una altra cosa; diuen. Molta gent no vol separar-se d'Espanya, volen separar-se del Govern que tenim; com és el cas de molts de nosaltres. És per aquest motiu que li retrec al partit socialista que amb aquesta oportunitat que teníem triï de nou donar suport al PP en un camí que veurem on ens condueix.

-Molts mitjans expliquen que aquesta situació de ruptura que es proposa des de la Generalitat és la primera situació de ruptura real del règim del 78. Que hi va haver un primer intent amb la irrupció de Podem a partir del moviment del 15M. Un partit com Podem va fer un primer intent de rompre amb aquella dinàmica dels grans partits i però no va aconseguir fer-ho i sembla que ha estat el Procés independentista que ha aconseguit plantejar aquesta ruptura. Quina opinió en té?

- Crec que el règim del 78 té 40 anys. Llavors, la majoria de la gent que pot votar ara no va votar aquella situació. Jo ho vaig viure, tenia edat de votar quan es planteja la Constitució espanyola. Era una situació de país, social, econòmica i cultural que res té a veure amb la situació actual; doncs, per què hem de continuar amb les mateixes regles? Sobretot unes regles que es demostren que són insuficients per solucionar els problemes que ara se'ns plantegen i només em refereixo al tema territorial. En la Constitució del 78, que té coses bones, però molts de punts només eren una simple declaració d'intencions que s'haurien d'haver desenvolupat. A mi m'agradaria una Constitució que doni drets de ciutadania, que un pugui estar-ne orgullós de pertànyer al país, un país que assegura els drets socials bàsics. Això és el que a mi em fa orgullosa de formar part d'un país i orgullosa dels meus ciutadans. El primer que vam fer en entrar al Congrés és proposar la Llei 25 (el desenvolupament de l'article 25 de la llei de Drets Humans) i que passes a ser un compromís per part del Govern no simplement un enunciat. Llavors, crec que fa anys que hi ha veus que reclamen un nou procés constituent; per què no? Per què és tan complicat i sí que es pot fer en altres llocs? Amb el tema de la independència, crec que l'independentisme és una opció política com qualsevol altra, no és la meva en absolut però comprenc que és una opció política. Perquè no es pot debatre i fer un referèndum pactat? Per què Finlàndia fa cents anys que és independent quan abans no ho era o per què Noruega o Suècia són dos països quan abans només n'eren un Per què a Escòcia i el Canadà s'ha pogut demanar a la gent? I per què aquí som 'més papistes que el Papa'? Crec que molta gent ho veu a tot això, però també vull dir que pateixo molt quan veig que tota aquesta qüestió de Catalunya tapa tota la resta i l'activitat política. És un tema important però no el cabal. A més m'estranya que a Catalunya aquestes reivindicacions socials que una part de l'independentisme també té no s'ha intentat fer amb altres col·lectius de la resta de l'Estat que també demanam això. A Catalunya hi ha 'matrimonis de conveniència' realment molt estranys.

-En aquest sentit, després de la repressió exercida per l'Estat espanyol, enteneu que des de la Generalitat es plantegi la possibilitat d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI)?

-Crec que són dos assumptes diferents. No hi ha lloc per a les escenes de violència que es van veure l'1-O. No pot ser en aquesta situació ni en d'altres; però record que durant el 15M foren els Mossos qui van provocar situacions paregudes a Plaça de Catalunya. Tots aquests tipus de situacions, sobretot quan la gent està amb 'les mans a l'aire' i amb una actitud pacífica (en el cas de Catalunya exemplar per la seva capacitat d'autoorganització i discreció) em sembla una 'sobreactuació'. Em sembla indignant i no m'agrada en absolut. Aquelles escenes no em semblen d'un país civilitzat. Ara bé, que això justifiqui que es declari la independència? No ho sé, però crec que són dos temes realment molt distints i que crec que tampoc la Generalitat ha fet les coses com democràticament s'haurien de fer (em sembla que això també és evident).

-Per tancar amb el tema de Catalunya, sap per què Juan Pedro Yllanes (diputat balear de Podem en el Congrés) no ha demanat 'Llibertat pels Jordis' sent l'únic diputat del seu partit que no ha mostrat el cartell de suport?

-En el Congrés feim iniciatives parlamentàries en les quals tot el grup polític està d'acord, es debaten i de vegades tu no hauries votat això o no estàs completament d'acord amb la proposta però és una decisió del partit i així es fa. En aquestes qüestions Yllanes va sempre el 100% amb el grup com tota la resta. Després hi ha qüestions que són més aviat reivindicatives i de vegades feim alguna acció que es tracta simplement de mostrar una cartolina amb una reivindicació concreta. Yllanes és jutge i ho mira amb lupa i tenen un respecte superior a la resta sobre les decisions judicials. A més, em sembla que està en el seu dret de formar part d'una reivindicació puntual o no.

-Entenem que no ha parlat amb ell perquè li justifiqui, encara que sigui de manera judicial, per què ha decidit no demanar aquest alliberament?

-Crec que tractant-se d'una decisió pròpia cal demanar-li a ell mateix. Però estic convençuda que té molt a veure amb la seva condició de jutge. Amb tot, m'agrada formar part d'un partit en el qual no hi ha una uniformitat ideològica.

-Des de la seva posició com a diputada en el Congrés, quines iniciatives per a les Balears heu impulsat?

-En el Congrés és un escàndol que l'Executiu, en l'opinió de molts de nosaltres, s'està excedint-se molt en les seves funcions, perquè les iniciatives que es duen arriben a la Mesa del Parlament i ells decideixen quines iniciatives es debatran en el Congrés i quines no. Ho dic de memòria però crec que hi ha quaranta lleis que hem presentat des de Podem que ni tan sols s'han debatut. Entre elles algunes referides a les Balears i algunes que s'havien aprovat al Parlament Balear, com per exemple el tema de les prospeccions petrolieres o la tarifa plana en el seu dia. Tots aquests temes arriben allí, en l'àmbit balear s'han aprovat tothom i està d'acord (fins i tot el PP), i la Mesa decideix que d'això no se'n parlarà. Aquest fenomen paralitza moltíssim l'acció democràtica, l'acció dels partits; perquè ni tan sols és que ho tombin pel fet que no hagi aconseguit els vots suficients, és que no s'arriba a parlar del tema. En les Comissions, aconseguim passar al davant temes en format de Proposicions No de Llei (PNL) que no deixen de ser 'un brindis al sol'. Realment posen temes damunt la taula i provoquen debat, però després arriba el vet del Congrés. Estem estudiant com es pot canviar tot això, perquè hi ha hagut més proposicions vetades en la Mesa del Congrés en aquesta legislatura que en tota la democràcia. És casual aquest fet? Té res a veure amb l'aparició de Podemos o és una mera coincidència?

-Quins intents ha fet de 'collita pròpia' per intentar posar algun tema sobre la taula? Què és el que ha intentat fer arribar a Madrid dels problemes que tenen les Balears?

-Ara mateix estem amb el tema de la Xylella, però sobretot estem amb temes que no som diputats només per les Balears perquè cada diputat representa el conjunt de la ciutadania. De fet, una de les propostes que teníem era que el Senat és transformes en una cambra territorial i això sí que seria el lloc ideal per tractar d'aquestes qüestions; però en el Congrés és diferent. Formo part de l'equip que treballa una llei sobre la sobirania alimentària i això afecta a tots els territoris i a les Balears també. També treballam la pobresa infantil (que ens acaben de tomar la proposta per aportar 100 euros a les famílies amb fills). En resum nosaltres treballam en l'àmbit estatal no treballam en l'àmbit local i crec quan aquí funcioni com toca el Consell Ciutadà estic segura que ens enviaran moltes propostes perquè aquesta és la funció d'aquest òrgan, no la nostra. Nosaltres només hem de recollir les propostes que ens enviï l'òrgan polític de les Balears.

-Aquest 'eslògan' si el situàssim enrere, en una campanya electoral, per elegir diputats al Congrés i vosaltres dieu que no sou diputats únicament per les Balears, per ventura no seria el millor 'eslògan', o sí?

-És que hi ha aquest debat al voltant de la Llei Electoral que voldríem canviar. Nosaltres proposam que els diputats siguin en l'àmbit estatal i que es triïn a escala estatal. Que no es perdin vots en cada circumscripció per tal de reflectir-se molt més la realitat.

-Parlam doncs d'un sistema de circumscripció única?

-Clar. Resulta que no és així, sinó que es tria en cada circumscripció, però imaginis que el diputat per Albacete només es dediques a dur a terme iniciatives per la seva ciutat. Això no és així en absolut.
-Tornant a les Balears i mirant el naixement de Podem fins ara, nota que 'Podem' és massa 'Podemos'? És a dir, s'està més pendent encara del que diu Pablo Iglesias del que diuen els representants a les Illes?
-Bé. Haurien d'estar pendents de tot i del que pensen ells mateixos. És a dir, Pablo Iglesias és el nostre Secretari General, som un partit estatal i això és així de clar. Això és part de la nostra força. Ara bé, jo com a Secretària de les Balears som partidària de no només donar rellevància a les Illes sinó també als municipis. Som partidària de què en cada poble el Cercle que hi hagi estigui molt proper a les necessitats locals. Som molt partidària del fet local.

-Tenint clar aquest caire estatal Podem en què ha de treballar per millorar la situació dels ciutadans de les Balears? Quins pilars han de ser? Optar més a ser un partit d'esquerres, ecologistes, fins i tot prioritzar la llengua catalana?

-De nou el que hauria de fer Podem és ocupar-se de les necessitats de la seva gent. A les Balears tenim la dificultat afegida de ser quatre illes amb quatre identitats molt diverses però som una única província i una única autonomia. Això ho complica molt perquè no és el mateix el problema d'habitatge que hi pugui haver a Eivissa que el que pot haver-hi a Menorca. O bé el problema de la temporada baixa de Menorca que durant alguns mesos tenim molt poca gent que visita l'illa o la saturació a Palma, no té absolutament res a veure. Crec que en aquesta nova etapa una de les primeres coses que hem de fer és informes locals per establir les necessitats. Per a mi la qüestió de la 'terra' és fonamental, és a dir la terra, la vegetació, l'aigua, la recuperació de la pagesia, etc. Tot això em sembla 'vital' i és una qüestió de vida o mort, de les Illes i de les persones que les habiten. La segona qüestió per a mi fonamental és la infància. Que tots els nins tenguin l'opció a una vida que mereixi ser viscuda i no s'estigmatitzi la pobresa en funció del barri en què un neix. Si la terra i la infància es cuidessin de veritat la majoria de problemes estarien resolts.

-Donades aquestes consignes en quina posició creu que ha de quedar la llengua catalana dins les Balears?

- La llengua catalana és la majoritària. A Menorca quan hi vaig arribar fa quaranta anys érem molt pocs que parlaven en castellà. La llengua catalana és part de la cultura de les Illes i és la llengua majoritària de moltes poblacions. Ha de tenir tota la cura i respecte. Som partidària totalment de la immersió lingüística, les meves filles són perfectament bilingües. Jo parl molt malament el català i mai ho faig en públic. La meva llengua materna és el castellà, però respect i estim la llengua catalana; sobretot el català de Menorca i Ciutadella.

-Quan entrevistam polítics de Menorca sempre els hi demanam per les 'injustícies' que comporta la prioritat de Mallorca per a la resta de les Illes. O heu notat?

-I tant! El fet del centralisme, en general, és quelcom una tendència natural que s'ha d'evitar perquè és completament injust. Quan em demanen si des de Madrid podré atendre les necessitats de les Balears, en realitat em demanen si ho podré fer ser a Palma, però ningú es preocupa que pugui estar a Eivissa, Sóller o Maó. En això no s'hi pensa. Clar que hi ha un centralisme que es nota sobretot en les Illes més petites on és viu molt especialment. Dins Podem volem aconseguir l'equitat més gran.