El novembre del 2015, el Ple del Consell Insular de Menorca va declarar l'any 2017 com a Any Pasqual Calbó. Per la seva banda, el 13 de gener del 2016 el Govern de les Illes Balears va assumir com a pròpia aquesta efemèride, declarant el 2017 Any institucional i nomenant el professor Miquel Pons Povedano com a comissionat autonòmic.

Des d'aleshores, la Comissió Any Calbó s'encarrega de proposar i coordinar les activitats commemoratives, d'entre les quals destaquen l'exposició que es pot veure durant tot l'any al Museu de Menorca, i el projecte d'edició dels tractats didàctics que va deixar manuscrits Pasqual Calbó, i que s'exhibeixen a l'esmentada exposició. Ara les institucions impulsores volen fer una passa més per donar a conèixer millor la personalitat i l'obra del pintor menorquí més rellevant de l'època il·lustrada, i amb aquest objectiu promouen un espectacle teatral que s'ha encarregat al veterà director menorquí Pitus Fernández, que amb anterioritat ja ha portat a l'escena alguns textos dels autors il·lustrats menorquins.

El disseny i realització d'aquest projecte teatral, que durà per títol Calbó o el viatge d'Orfeu, compta amb la col·laboració de Miquel Pons Povedano, expert en la figura de Pasqual Calbó (Maó, 1752-1817). Es preveu que els assajos comencin a principis d'agost, i que l'obra s'estreni aquesta mateixa tardor.

Calbó
Pasqual Calbó i Caldés va viure la infantesa i els primers aprenentatges artístics a Menorca, va rebre formació acadèmica durant vuit anys a Itàlia –a Venècia i a Roma–, va esdevenir dibuixant de la cort de Viena el 1779, va retornar a Menorca i hi va exercir la seva carrera professional de pintor durant set anys (1780 – 1787), va emprendre un viatge de gairebé tres anys a Amèrica –al Carib– i es va establir definitivament a Maó el 1790, on a més de la feina d'artística de dibuixant i pintor va fer de mestre i pedagog dels joves menestrals i va escriure un compendi de vint-i-un tractats didàctics.

Pasqual Calbó és una figura cabdal del moviment de la Il·lustració i del Preromanticisme. L'obra didàctica és considerada com un dels corpus científics i tècnics més importants de la història de la llengua catalana del període.