Habitat International Coalition (HIC) vol fer-se ressò de les demandes de nombrosos grups de ciutadanes i ciutadans i associacions de les Illes Balears davant la dificultat per a l'accés a l'habitatge, en gran mesura a causa d'un model econòmic que prima els interessos privats i que afavoreix l'ús especulatiu dels habitatges en el territori.

«El model actual, criticat durant anys i en una situació d'absolut descontrol, ha portat a la saturació i massificació a les Illes Balears per part de l'activitat turística, generada per un model d'explotació que, a manera de monocultiu, afavoreix l'interès corporatiu i la inversió especulativa per sobre dels drets socials», denuncien des d'Habitat.

En els darrers anys, l'ús d'habitatges amb finalitats turístiques ha aprofundit aquesta problemàtica i augmentat la violació del dret a l'habitatge, en un context de crisi econòmica que ha precaritzat la vida de la majoria afectant especialment les persones joves que troben limitacions per emancipar-se, persones grans que depenen d'una pensió reduïda, famílies monoparentals encapçalades per dones així com a persones migrants amb rendes baixes.

Per a Habitat, «el model actual, que alguns presenten com a exemplar, és insostenible i curt termini, i exacerba els problemes que s'arrosseguen des de l'anterior crisi ja que el model turístic està reanimant la compravenda d'habitatge, disminuint el nombre de llars de lloguer, disparant el preu de les rendes i atraient fons que només busquen el benefici privat i que lamentablement estan molt lluny de permetre que l'habitatge compleixi la seva funció social». 

El projecte de Llei de Lloguer Turístic reconeix l'existència de la problemàtica dels apartaments turístics, però lamentablement no estableix una moratòria que permetria frenar el creixement d'habitatges de lloguer turístic i l'especulació. No penalitza les infraccions legals del passat ni defineix la borsa i un sostre de places hoteleres ferma i no negociable. A més, la llei té conseqüències perverses en permetre el lloguer en pisos a certes zones i en altres no i, en lloc de mantenir la prohibició actual, trasllada la responsabilitat de decisió de l'Administració pública a les comunitats de veïns, el que afectarà la convivència.

Davant l'augment del preu del lloguer i especulació (increment del 40 % en els darrers quatre anys), els baixos salaris (el 48 % de les persones habitants de les Illes Balears cobren menys de 1.000 euros al mes) , el creixement desproporcionat de l'oferta de lloguer turístic (l'organització Terraferida calcula que només Airbnb ofereix 110.000 places de lloguer turístic a Mallorca distribuïdes en més de 14.271 allotjaments dels quals 20 persones copen el 17 % dels lloguers disponibles), l'alarmant nombre de desnonaments (entre 2013 i 2014 es varen registrar 18.000 desnonaments, dels quals el el 77 % va afectar a inquilins i el 23 % restant varen ser execucions hipotecàries a propietaris), la manca d'inversió en habitatges de protecció oficial (a Palma el 2015 -amb una població de 405.318 - només es varen construir 97 habitatges amb aquesta designació), i l'ús il·legal d'habitatges de protecció oficial per a lloguer turístic, Habitat sol·licita a les autoritats que prestin atenció a les demandes de la ciutadania i regulin el sistema actual evitant la violació de drets bàsics de manera que prevalgui el bé comú; que el turisme sigui realment una activitat sostenible de baix impacte que es reflecteixi en la millora de vida de tota la població local i que es garanteixi l'accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població. També reclama que es no es permeti la comercialització de l'habitatge residencial en un territori enormement afectat per l'activitat turística i fa una crida perquè es garanteixi el dret a la ciutat en aquests territoris.