Enguany, el Congrés de Cultura Catalana celebra el seu 40è aniversari. Des de la Fundació que porta el seu nom volen reivindicar la importància que va tenir aquest esdeveniment durant la Transició amb la organització d’un programa d’activitats i projectes que es duen a terme per retre homenatge i contribuir a la memòria d'aquest congrés, que va sorgir de la mobilització popular de diferents sectors de la població catalana amb dos objectius principals: la normalització de l'ús de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans.
El Congrés de Cultura Catalana va tenir un component territorial molt important. Durant els anys 1976 i 1977 van participar milers de persones i més de mil cinc-centes entitats que varen dur a terme més de 800 actes arreu del territori. Amb l'organització de taules rodones i xerrades, com la que tendrà lloc el proper dia 19 de juliol a les 19.30 hores a Can Alcover, volen aconseguir arribar més als congressistes, així com a les noves generacions, amb la intenció de donar una altra visió de la Transició política a Catalunya, amb la mobilització de la societat civil com a protagonista d’uns anys en què calia recuperar el país i la cultura.
El congrés a Mallorca
El Congrés va tenir una gran repercussió social a l’illa de Mallorca, així com també una gran representació de mallorquins als diferents òrgans i àmbits del Congrés. Francesc de Borja Moll va ser escollit vicepresident d’Honor com a representant de les Illes Balears dins del Patronat d’Honor del Congrés juntament amb Joan Fuster, Joan Miró, Pere Ponsich, Joan Martí i Alanis i Jordi Rubió i Balaguer.
Alguns dels representants de Mallorca i participants al Congrés van ser Gregori Mir (Comissió Permanent), Aina Moll (àmbit de Llengua), Sebastià Serra (àmbit d’Història), Bartomeu Barceló (àmbit de Recerca), Llorenç Capellà (Comissió Permanent i Secretariat Cultural), Vicenç Mata (àmbit de Cinema), Damià Pons (àmbit de Literatura), Maria Collado (àmbit d’Educació)...
Mallorca va aplegar una quantitat molt nombrosa d’actes sobre el Congrés, els més significatius són l’homenatge a Gabriel Alomar, la cloenda de l’àmbit de Producció Literària al Santuari de Lluc i els referents als àmbits d’Agricultura i les Institucions que varen comptar amb la col·laboració de diverses entitats culturals i acadèmiques, com ara l’Obra Cultural Balear, Estudi General Lul·lià, la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Mallorca, la Societat Arqueològica Lul·liana i la societat d’Història Natural, entre d’altres. A més, en varen poder sorgir de noves com va ser la fundació d’Unió de Pagesos de Mallorca.
