El 17 de maig de l’any 2016 el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI-fòbia. L’objectiu d’aquesta llei era desenvolupar i garantir els drets del col·lectiu front a situacions de discriminació i violència per tal d’assegurar que a les Illes Balears es pugui viure la diversitat afectiva sexual i la identitat de gènere amb plena llibertat.

I en aquest mes de juny de 2017, des del dBalears aprofitam aquest any de vida de la nova llei per tal d’esbrinar quines passes endavant s’han fet després de la seva aprovació i posterior aplicació. Per assolir aquest propòsit, hem demanat una qüestió a alguns dels principals representants de les entitats polítiques i socials de les Illes.

Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears
«A la legislatura de la recuperació i creació de drets, era de justícia i imprescindible aprovar la llei que garanteix els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI-fòbia. Per tant, el Govern de les Illes ha complert amb un compromís adquirit dins les polítiques de canvi per impulsar una societat més solidària i justa. Si la política són prioritats, s’ha demostrat que la defensa dels drets de les persones són la nostra.
La culminació d’aquesta promesa política va ser el 22 de maig d’enguany amb la constitució al Consolat de Mar -la seu del Govern, la seu de tots- del Consell LGTBI de les Illes Balears».

Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca
«L’any 1998 – fa anys, però no tants – vaig haver de córrer per defensar-me de cinc skinheads que em volien agredir per haver-me besat, a un banc d’un parc, amb el que avui és el meu home. Explic això perquè no es tracta de no haver de córrer, sinó que no hi hagi skins ni intolerants que agredeixen els qui ells consideren diferents.
Per això és tan valuosa una llei com aquesta, que eradiqui l’LGTBI-fòbia fent èmfasi en educar des de la sensibilització, una norma que ens fa millors com a societat».

Nel Martí, diputat de MÉS per Menorca al Parlament de les Illes Balears
«No en tenc cap dubte. L’aprovació de la Llei LGTBI és una fita històrica en tots els sentits, tant des del punt de vista del simbolisme com de l’efectivitat. I ho és per molts motius. Per una banda, per ser la primera norma –no només llei- a favor del col·lectiu LGTBI a les Illes Balears, per ser capdavantera a l’Estat espanyol i per l’ampli consens social i polític assolit. Però també és una fita històrica perquè la Llei LGTBI aprovada pel Parlament de les Illes Balears reconeix la marginació en drets i la manca de polítiques positives de les persones LGTBI a les Illes Balears, fins ara, i estableix els mecanismes per a fer efectiva la igualtat d’oportunitats des de la diferencia de gènere, identitat o orientació sexual.
Que encara resta molt per fer? Efectivament, hi queda molt per fer, però ningú no podrà negar que amb un any s’ha fet molt. I sobretot s’ha iniciat una dinàmica de feina institucional i col·laborativa, amb entitats com Ben Amics i Chrysallis, que ha de permetre integrar, normalitzar, igualar en oportunitats, a aquells qui fins ara han patit la grisor del rebuig, la incomprensió o la marginació».

Laura Camargo, portaveu del Grup Parlamentari i Secretària Política de Podem Illes Balears
«La Llei LGTBI ha estat una llei de país, de consens, d’avanç social, sorgida dels mateixos moviments socials i que s’ha demostrat efectiva. Encara en fase de desenvolupament, ja és tot un èxit que notem dia rere dia: la despatologització de la transsexualitat a la sanitat o la no-arribada de l’autobús de l’odi per por de les sancions… El millor d’aquesta llei és que els seus efectes continuen. El seu desplegament educatiu és ara una prioritat per a Podem».

Pilar Costa, consellera de Presidència i portaveu del Govern de les Illes Balears
«Al Govern commemoram el primer aniversari d’una Llei de Drets LGTBI que va néixer en resposta a la voluntat social de combatre injustícies i garantir drets de les persones. Amb la constitució del Consell LGTBI de les Illes Balears, treballam al costat de les entitats per posar les bases d’una comunitat més justa. S’ha elaborat un protocol per a alumnes trans en l’àmbit educatiu i hi ha la possibilitat de canviar el nom en la targeta sanitària. Per un futur sense etiquetes!».

Llorenç Galmés, portaveu del Partit Popular a les Illes Balears
«Destacam positivament el desenvolupament de la llei LGTBI però demanem que es prioritzin els protocols d’actuació i que s’aposti de forma real per la transversalitat».

Lila Thomàs, activista feminista
«Una valoració molt positiva. Allò que vull destacar com a passa important és la creació del Consell de participació LGTBI com a òrgan de consulta i també de propostes a les Administracions públiques. Un òrgan plural que permetrà avançar en tot allò que significa la lluita contra les actituds intolerants i transfòbiques que desgraciadament es fan patents encara en la nostra societat. Un resultat important de la llei autonòmica».

Andreu Alcover, portaveu del Grup Parlamentari Socialista
«Gràcies a la Llei de no-discriminació LGTBI ara podem dir que vivim en una societat més justa i més decent, hem donat una passa més cap a la igualtat dignificant la vida de les persones LGTBI. Hem llençat un missatge molt important deixant clar que la societat de les Illes Balears garantirà els principis constitucionals de no discriminació per raons de sexe o gènere i ho hem vist recentment amb l’oposició unànime a la visita del bus transfòbic d’HazteOir».

Associació Ben Amics, associació LGTBI de les Balears
«Aquests dies celebram una fita històrica com és l’aprovació d’una llei que garanteix els nostres drets. A més seguim visibilitzant la discriminació que existeix cap al col·lectiu LGTBI i la importància que té el 17 de maig com a Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia. La llei ha fet possible tenir un marc legal que dóna suport a iniciatives educatives com las que duim a terme des de Ben Amics. Hem de fer molta feina encara per aconseguir que sigui una línia prioritària als centres educatius, ens estalviaríem moltes situacions de vulnerabilitat».

Maria Antònia Sureda, diputada del Grup Parlamentari El Pi
«La nostra societat no és la mateixa que fa 50, 30 o, fins i tot, 10 anys. Hem fet avanços importants i necessaris. Ara bé, a la realitat social encara existeixen, per desgràcia, casos de l’LGTBI-fòbia i, per això, aquesta llei era imprescindible. És un punt d’inflexió per poder fer avançar la societat en aquest sentit, sota els principis de llibertat, justícia i igualtat. Aquesta llei és una manera valenta d’abordar el tema. Per diverses raons, però, fonamentalment, per tal d’implicar la societat civil en diferents àmbits, com són la sanitat, l’empresa, l’educació, o els mitjans de comunicació, entre d’altres. Avançam cap a una societat de respecte i igualtat entre les persones, però encara ens queda molta feina per fer. La llei autonòmica de protecció del col·lectiu LGTBI ens ajuda a fer-la millor i de manera més efectiva».