Antoni Riera és director i col·laborador de la revista manacorina Centpercent, periodista, llicenciat en filologia catalana i professor de secundària. Entrevistat en el programa La Vila del Pingüí d’Ona Mediterrània aquest matí 27 de juny. Ha explicat el seu bagatge professional i ha opinat, entre d’altres, dels següents temes:

El periodisme actual: «Aquella gent que fa periodisme de forma tradicional, amb aquells reportatges intensos i extensos, es pot sentir frustrada a l’hora de realitzar-se com a professional. Nosaltres ho veiem a la revista, ara que tenim edició digital, que a vegades un comentari gairebé absurd té centenars o milers de visites. En canvi, aquelles entrevistes o reportatges fets en profunditat tenen unes visites pobríssimes. Això demostra la crisi de la professió».

Mallorquinisme: «En Toni Trobat, amb els seus articles, ens ha provocat una inquietud en aquest tema. Està clar que no podem tancar el concepte de mallorquinitat, o concepte de persones conscient d’allà on viu i d’allà on és. No podem tancar amb els paràmetres tradicionals de sempre. És a dir, els que treballam pensant en clau sobiranista pensam que hem d’incorporar un grup de gent que fins ara ens ha donat l’esquena o que, fins ara, nosaltres els hem donat l’esquena a ells. Per exemple, el triomf del moviment sobiranista o independentista en el Principat de Catalunya neix d’aquí; de la capacitat d’incorporar una nova gent a aquest discurs identitari o de país».

Mallorquinitat líquida?: «Hem d’anar alerta perquè molt sovint, per ventura, aquests mallorquins líquids poden ser precisament mallorquins que ho estan deixant de ser, deixant d’anar aquesta manera de viure la mallorquinitat; anant a la platja, fent una selfie i dir «sóc mallorquí i estim molt sa Roqueta». Però hi ha res més de tot això? Hi ha un discurs dins el capet d’aquesta persona que ha fet això? Hi ha unes inquietuds que mostrin que a aquesta persona la podem incorporar o realment aquestes són més aviat que ens estan deixant? Aquesta liquiditat és un concepte interessant però s’ha d’agafar en pinces. Jo no diria que la liquiditat sigui un concepte positiu». 

Partforanisme: «Voler diferenciar les persones pel lloc on viuen i no per la manera com actuen me pareix que no és de rebut. Si visqués a Palma faria exactament el mateix que el que faig a Manacor».

L’esquerra: «Em consider d’esquerres i em sent totalment empàtic amb tots els moviments. Però intentar fer un discurs dient que s’ha de forjar una esquerra sòlida i oblidar que una esquerra sòlida ha de ser una esquerra de país, crec que és un error. Un país sa seria el que tengués moviments a la dreta i a l’esquerra».

Govern: «Estic content a mitges. Estic content perquè supleix el que hi havia abans, que em repugnava. Veies que la gent del PP era una gent agressiva que anava a fer mal. Actuaven de forma activa per anar en contra la cultura d’aquí. La gent es va sentir ferida perquè atacaven tot allò que fos mallorquí.

En el cas del govern actual la sensació és un poc la mateixa de les darreres vegades que hi ha hagut governs d’esquerra. Pareix que actuam només per frenar allò que hi havia. Però quin discurs propi tenim? Quines passes valentes feim per demostrar que som un grup de partits amb interès per les coses d’aquí, interès per la memòria històrica (com Sa Feixina). No voldria estar en la pell d'en Biel Barceló amb el tema del lloguer turístic, ja que és una patata calenta important. No sé com es pot resoldre. Polítiques lingüistes i culturals se n’haurien de fer moltes més. Falta molta valentia i també moltes idees. Falta creativitat. Evidentment les subvencions hi han de ser i són necessàries, les necessitam. El Govern, per exemple, moltes vegades no compleix sempre les lleis de normalització lingüista com ho hauria de fer, això és feina de la direcció general. Podrien fer molt més».

Feixina esbucada?: «Sí. Encara que hi pugui haver petites distàncies ideològiques de com és o de com actua en Toni Noguera, jo crec que és una de les esperances polítiques d’aquest país. Sé que és un polític decidit i que fa aquestes posicions valentes. Toni Noguera farà tomar Sa Feixina».

Rafel Nadal: «No sé si Manacor és el més lleig de Mallorca però és un poble lleig. És un poble que no sap conservar la seva arquitectura civil, ni pública ni privada. En Rafel Nadal és un esportista d’elit que segurament és el millor, segon o tercer millor tenista de la història. És un orgull que tenguem un esportista que passeja el nom de Manacor més enllà de la mar. Ara bé, ell i la seva família moltes vegades han gaudit de privilegis que no haurien d’haver tengut perquè precisament ells ja són uns privilegiats per tota la fortuna que han fet. Entre altres privilegis la llei, sortida del Parlament, perquè pugui construir un centre de tecnificació i que resulti, a més, que el centre compta amb hotel (emprat com a hotel) i que compta amb un gimnàs (emprat com a gimnàs);  gaudint d’uns permisos que els altres no tenen, no me pareix que sigui de rebut. Estam molt agraïts i orgullosos de Rafel Nadal tenista però és més que discutible que hagin pogut gaudir d’aquests canvis normatius per poder fer tot això. Fins al punt que han urbanitzat una zona sense donar el 15% d’aprofitament a l’Ajuntament».

Podeu escoltar l'entrevista sencera aquí: