L’Atles ornitonímic de les Illes Balears és una obra de geolingüística coeditada per l'Institut d'Estudis Baleàrics i l'Institut d'Estudis Catalans amb el suport de l'Obra Social La Caixa, l'Ajuntament de Santanyí i el Consell de Mallorca.
En la presentació de l'obra han intervingut els autors, Cosme Aguiló (filòleg) i Antoni Mestre (ornitòleg), acompanyats pel director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Francesc M. Rotger; el delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a Palma, Damià Pons, i el director insular de Cultura del Consell, Rafel Maria Creus. Aquesta obra de geolingüística recull i cartografia amb pretensions d'exhaustivitat els noms populars dels ocells de tot el territori de les Balears i identifica els referents.
Està dirigida als filòlegs i als ornitòlegs, però també al públic sensibilitzat en els temes relatius a la llengua i la naturalesa. Rotger ha destacat que «una de les prioritats de l'Institut d'Estudis Baleàrics és fer possible que treballs científics com a aquest vegin la llum». En la mateixa línia, Pons s'ha referit al llibre com una «obra monumental» i ha agraït el treball i el voluntarisme dels dos autors. Creus, per la seva banda, ha afegit que la intenció del Consell és que el volum sigui a totes les biblioteques de Mallorca.
El treball de camp, amb algunes interrupcions, es va fer entre els anys 1989 i 2005. Els autors han explicat que la recerca va començar amb una recerca local per conèixer les variacions dels noms de les aus entre els diferents nuclis de Santanyí i va ser creixent fins a aconseguir totes les localitats històriques del territori de les Balears. «No és un document normatiu sinó descriptiu, un retrat sincrònic de la llengua catalana tal com es parla a les Illes», ha explicat Aguiló.
Una base de dades amb 34.000 registres
Per recollir les dades s’entrevistaren un total de 651 persones pertanyents a 126 nuclis històrics de les quatre Illes i es realitzaren 501enquestes mitjançant les quals es recolliren 1.903 noms populars per 148 espècies i dues subespècies. Per tractar de manera pràctica tota la informació es va crear una base de dades que conté més de 34.000 registres, cadascun dels quals correspon a un ornitònim de referent identificat per la persona entrevistada.
El resultat ha estat plasmat sobre 171 mapes que per regla general tenen una gran variació, sigui lèxica o fonètica, i s'il·lustren amb imatges dels ocells i explicacions dels materials obtinguts. Sovint s'aporten noms congèneres altres llengües i de vegades es fan aclariments etimològics. Per qüestions d'espai, els noms dels animals es representen en els mapes mitjançant símbols que són interpretables a través d'una llegenda feta en escriptura convencional i les respectives transcripcions fonètiques s'inclouen en una relació alfabètica que es troba al final.
