La Plataforma per la Llengua presenta 22 casos de discriminació lingüística el 2016. Les administracions públiques continuen acumulant discriminacions lingüístiques greus que atempten contra els drets dels ciutadans. Totes les discriminacions dels darrers anys es poden trobar en un mapa interactiu a Google Maps que geolocalitza cadascun dels casos sobre el territori catalanoparlant i que posa especial èmfasi en els casos que afecten l’Administració de justícia, la de salut i els cossos policials.
L'ONG del català ha elaborat un report de discriminacions greus durant l’any 2016 en el qual destaca 22 casos en què ciutadans catalanoparlants han estat agredits o han vist els seus drets vulnerats en el tracte amb els diferents cossos i institucions que conformen l’Administració general de l’Estat.
L’informe, que es titula «No tenemos el examen en valenciano; o lo haces en castellano o te vas», acumula nombrosos exemples que se sumen als 87 que havíem recollit entre el 2007 i el 2015. Així, en els darrers 10 anys l’Estat ha agredit els seus ciutadans catalanoparlants un mínim de 109 vegades. Ara bé, els casos detectats per la Plataforma es limiten a aquells que han estat denunciats públicament als mitjans de comunicació o que han estat comunicats expressament a l’ONG del català.
Les situacions de discriminació, com és d’esperar, es concentren en els àmbits on el ciutadà és més vulnerable i el funcionari estatal se sent més impune: els jutjats i la policia. El darrer any va ser als tribunals on es van produir gairebé la meitat dels incidents. Des que la Plataforma per la Llengua va començar a recollir aquests abusos, els cossos estatals de policia, els tribunals de justícia i, en menor mesura, el servei postal i el servei de transport públic de viatgers per ferrocarril, són els organismes que més casos acumulen.
Com la Plataforma per la Llengua ha denunciat reiteradament, aquestes situacions no són fets aïllats ni casos excepcionals: l’hostilitat i agressivitat de molts funcionaris estatals envers la ciutadania catalanoparlant són una de les conseqüències més extremes de la situació legal plenament institucionalitzada de superioritat del castellà i de relegació de la resta de llengües de l’Estat, que evidencia que no té intenció de canviar com demostra amb fets com que, per exemple, en cap moment la policia aplica el protocol d’usos lingüístics que va crear per evitar situacions de discriminació al País Valencià.
Podeu consultar l’informe complet aquí.
