S'apropa el Dia Internacional de la Dona i a La Vila del Pingüí, el matinal d’Ona Mediterrània, han entrevistat la batlessa d’Esporles, Maria Ramon Salas, per saber què significa per a una dona jove ser batlessa, com funciona la participació ciutadana a Esporles i com es presenta el futur.

Pots escoltar el podcast de l'entrevista:

• Esporles s’ha adaptat a una batlessa tan jove? I na Maria s’ha adaptat a veure Esporles des de la perspectiva d’una batlessa?

Jo crec que sí. Evidentment sempre costa un poc quan tens 27 anys i entres a ser batlessa del teu poble però a poc a poc i a base de fer feina i que vagi passant el temps i engrescant amb projectes tot surt fàcil. A més, el dia a dia t’ajuda a aprendre coses noves.

• Des que heu arribat a la batlia quins han estat els intents de fomentar la participació?

Des de legislatures passades s’hi va instaurar el fòrum ciutadà que va tenir bon resultat i per canviar la dinàmica vàrem voler canviar un poquet aquest tema de participació i l’any passat vàrem posar en marxa les reunions de veïnats. En total hem fet devuit reunions. És important que l’Ajuntament estigui al costat de les persones.

• En quins moments heu arribat a pensar: 'Per a això volia ser batlessa?' I en quins altres heu dit: 'Precisament per això no m’interessava estar en aquesta posició?'

De cada cosa s’aprèn i evidentment moltes vegades és complicat. Ser batle d’un poble són 365 dies de l’any. Hi ha coses que quan les acabes et sents satisfeta, com les reunions amb els veïnats. També, el fet d’haver pogut subministrar tota l’energia municipal i l’enllumenat públic 100 % renovable ha estat una fita molt important per a nosaltres.

Coses dolentes? Evidentment sempre n’hi ha qualcuna però jo crec que de les coses dolentes se n’ha d’aprendre i t’ajuden a tirar endavant perquè has de cercar una alternativa o has de tenir capacitat de reacció.

• Parlam de les reunions de participació ciutadana, quantes se n’han fet fins ara i com han anat?

Entre 2015 i 2016, unes divuit reunions i han vengut aproximadament unes 250 persones. Enguany, vàrem aprofitar les reunions per introduir als veïnats la situació en què estem amb el tema de l’aigua. I després ja donàvem la paraula als ciutadans perquè explicassin les seves opinions. Normalment les reunions tenen una durada determinada perquè arriba un moment que l’assumpte desvaria i no arribes enlloc. Més o manco duraven una horeta i mitja.

• Sempre s’ha dit que Esporles com altres pobles eren com aquelles petites Gàl·lies que resistien aquells dominis municipals del Partit Popular. Després de les darreres eleccions ja no està tan clar aquest domini. Què té Esporles que fins ara se situava una mica apart?

Esporles el que té és la seva gent que és la que realment du el pes del dia a dia del poble i nosaltres, com que som conscients, volem fer-los partícips de planificar quin és el poble que volen. Si la gent no veu que el que demanda es fa realitat no creu en la participació. També tenim una xarxa d’associacions culturals molt ampla que fan que el teixit associatiu cultural no caigui mai i fa que la gent remi cap a un mateix sentit. Evidentment no sempre tothom té la mateixa ideologia però el fet que tothom cerqui el millor per al seu poble influeix molt.

• A Esporles hi ha hagut massificació aquest estiu?

A Esporles hi ha gent, a partir del mes d’abril-maig ja es comença a veure molta gent però el fet de no estar a la costa ha pal·liat un poc aquest efecte.

• Com s’avança en el tema dels refugiats a Esporles?

Nosaltres sempre hem estirat el nostre braç perquè no podem consentir que la Mediterrània sigui un cementeri i hem instat al Govern espanyol a que faci les passes per començar a acollir aquests refugiats que havien dit que s’acollirien i que fins ara no hem tengut una resposta clara. No hem de deixar anar l’humanisme que té cada persona.

• Com heu valorat la sentència al raper Valtonyc i com valorau les mostres de suport?

Consideram que la sentència ha estat desproporcionada considerant també els precedents que hi ha hagut en els dies anteriors. Nosaltres donam suport totalment a Valtonyc i a la llibertat d’expressió. El dia que sortí la sentència va coincidir que hi va haver ple i vam decidir cedir les nostres dietes a ajudar Valtonyc. Són 90 € per regidor.

• Què suposa ser d’esquerres, ser jove i ser dona?

Ser jove i dona: crec que cada vegada la societat és més conscient que tenim capacitat per assolir un lloc a la primera línia política o presidir una empresa o tenir un lloc de responsabilitat. El que hem de fer nosaltres és demostrar que podem estar en aquest lloc amb la feina diària. Després queda demostrat si u és vàlid o no ho és. Hi ha gent que ha apostat precisament per això, per ser jove i dona, i en aquest cas d’esquerres també.

• Heu trobat algun impediment pel fer de ser dona o algun micromasclisme?

Des de la societat no, he estat molt ben rebuda. I dels altres càrrecs polítics tampoc no he tengut cap problema. Però qualque vegada he tengut qualque reunió en què pel fet de ser jove no se m’ha tengut en la consideració que se m’hauria d’haver tengut però jo crec que he defensat la meva postura i els interessos del meu poble. Hem de seguir fent feina en aquest sentit, perquè les dones i joves puguin estar al capdavant d’una institució, d’un càrrec important.

• Queden pocs dies pel 8 de març, Dia de la Dona, com plantejam aquest dia?

El fet que ho hàgim de celebrar ja demostra que no estam en igualtat de condicions. Crec que haurem de celebrar el dia que arribem a tenir els mateixos drets. Des de totes les institucions hem de conscienciar a la societat que això qualque dia arribarà i si remam tots en la mateixa direcció el període serà més curt.

• T’agradaria tornar a ser batlessa? Quines són les perspectives a nivell personal?

No ho sé, la veritat és que encara no hem arribat a l’equador i més endavant supòs que ens plantejarem si tornar-nos a presentar o no. S’han de valorar moltes coses però hi ha molts de projectes per fer.