Setmanari d'informació local - 138 anys

Ensenyat: «És necessari reformar la Llei Montoro perquè limita la sobirania de les administracions locals»

8446
La batlessa de Madrid, Manuela Carmena, i el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat

El Consell de Mallorca ha anunciat aquest divendres que està disposat a fer de mediador i de portaveu dels ajuntaments de l’illa en el moviment per a la reforma de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, anomenada popularment 'Llei Montoro'.

La iniciativa sorgí de l’Ajuntament de Madrid i el passat dimecres 1 de març es convocà una reunió amb diversos representants de corporacions locals a la qual assistiren el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, i la directora insular d’Hisenda i Pressuposts, Cristina Ballester.

Miquel Ensenyat ha declarat que és necessari «reformar la Llei Montoro perquè limita la sobirania de les administracions locals, impedeix donar uns millors serveis públics i disminueix la capacitat d’intervenció de les corporacions locals dins l’economia de proximitat, especialment afecta les mitjanes i petites empreses». El president també ha assegurat: «tenim dades que els ajuntaments de les Illes Balears tenen uns 400 milions als bancs que no es poden tocar per mor de la Llei Montoro, existeix un cas flagrant d’un sol ajuntament de Mallorca que té uns 50 milions bloquejats».

Per tal d’implicar els ajuntaments de Mallorca en aquest moviment per la reforma de la Llei Montoro, es trametrà la documentació i informació sobre la trobada al batle, el regidor d’Hisenda i a l’interventor de tots els consistoris de l’illa. D’aquesta manera, el Consell s’ofereix per fer d’interlocutor dels ajuntaments mallorquins en aquesta aliança de corporacions locals que reclama una flexibilització de la Llei Orgànica


Entre d’altres informacions, el document de treball consigna que:

Considerem que és absolutament imprescindible regular normativament el càlcul de la regla de la despesa de manera que, donant compliment a la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i a les altres regles fiscals (període mitjà de pagament a proveïdors, deute públic i equilibri pressupostari), ens permeti que la destinació del superàvit pressupostari, amb les limitacions anteriorment exposades, s'incorpori a l'economia de les nostres ciutats.

Els ajuntaments som els principals interessats en que els nostres proveïdors cobrin en els terminis legalment establerts ja que treballar amb una administració pública ha de resultar sempre una garantia de compliment de les regles de la contractació, oblidant èpoques en què l'administració es finançava a costa dels seus subministradors i, per descomptat, com a bons gestors evitant també el pagament d'interessos que portaria aparellat qualsevol retard en el pagament. És obvi que el deute de l'administració pública no ha de superar límits més enllà del que econòmicament raonable, evitant càrregues financeres injustificades que acaben absorbint recursos destinats a fins públics.

Però, un cop establerts els límits, l'import del romanent de tresoreria s'hauria de destinar a aquelles despeses necessàries, de inversió o d'altre tipus, que ens permetin atendre millor als nostres ciutadans millorant les nostres ciutats i, en molts casos, minorant la despesa a futur.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.