Setmanari d'informació local - 138 anys

Maria Antònia Oliver, Memòria de Mallorca: «No hem tengut temps encara per pair tot el que s'està trobant»

«Els ossos trobats constaten un mal horrorós que feren a aquestes persones»

5958

A la fossa de Porreres es calcula que hi ha 120 víctimes del franquisme, procedents de 30 municipis de l'illa. És la fossa més gran de les illes. Ja s'han exhumat més de 30 cossos. Avui ha visitat La Vila del Pingüí, el programa d'Ona Mediterrània, Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, per valorar com és desenvolupen les tasques i explicar com és l'experiència que es viu i que ha costat tants anys poder-la portar a terme.

Primera setmana de tasques

«Ha estat molt intens i ràpid. No hem tengut temps encara per pair tot el que s'està trobant i el que representa. Hem viscut sentiments molt intensos d'alegria i rabia. És una sensació estranya. Hi ha 120 persones i de moment, n'hem trobat 30».

Troballes d'estris

«Pensam que molts d'ells feia temps que estaven empresonats i a mesura que els anaven traient de les presons, els duien cap aquí. Duien amb ells el poc que tenien com un calçador o un raspall de dents. A les famílies, els deien que els havien posat en llibertat i això demostra que, de llibertat, res. Una persona fermada amb filferro i que després la maten, és evident que no està en llibertat».

Les famílies de les víctimes

«La relació amb les famílies és molt bona. Això és una qüestió que no està superada en absolut. Els ossos trobats constaten un mal horrorós que els feren a aquestes persones. Hem estat molts d'anys sense fer res. Si s'ha fet això es perquè hi ha hagut un moviment civic i social que s'ha mogut. No han estat els jutges, ni la policia, ni les institucions. Han estat les famílies que es varen posar en contacte amb historiadors perquè no sabien on anar. Elles varen aconseguir que s'aproves una llei que ha donat aquest resultat».

Superant tabús

«S'està creant una consciència, que es pugui parlar d'això de manera natural i oberta. Quan les coses estan enterrades i silenciades és quan es poden repetir. Això ha ajudat al fet que la gent perdi la por que sen adoni que és una qüestió de drets humans, que era urgent fer-ho i que tenim aquest compromís amb aquestes persones que varen morir»

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.