Malgrat que l'últim índex de preus d'habitatge usat en venda (referent al tercer trimestre de 2016) encara marca caigudes interanuals, algunes capitals de l'Estat semblen haver deixat enrere els mínims assolits després d'anys de descensos i estan iniciant el seu camí cap a la normalització de preus, segons un estudi publicat per idealista.
Barcelona és la ciutat en la qual els preus han pujat amb més força i que més enfora ha deixat el seu valor mínim. Des que els seus preus toquessin fons en el tercer trimestre de 2013 (quan el metre quadrat va cotitzar a 2.957 euros), els preus s'han incrementat un 24 % fins als 3.667 euros/m² actuals després de 12 trimestres consecutius de pujades.
El grup de ciutats entre les quals els preus han crescut més d'un 5 % des dels seus mínims es completa amb Lleida, on actualment són un 11,6 % superiors als 787 euros/m² del tercer trimestre de 2015; Palma, amb un 9,6 % d'increment des dels 1.805 euros/m² del quart trimestre de 2014, Pontevedra (8,6 % des dels 1.258 euros/m² del segon trimestre de 2014); València (8,1 % des dels 1.400 euros/m² del tercer trimestre de 2014), Madrid (7,7 % des dels 2.694 euros/m² del quart trimestre de 2014), Màlaga (6,6 % des dels 1.559 euros/m² del segon trimestre de 2014) Donostia (5,3 % des dels 3.717 euros/m² del segon trimestre de 2015).
Un total de 24 capitals més registren preus superiors als seus mínims dels últims anys, encara que la seva quantia és encara insuficient per determinar si es tracta d'un increment puntual o si estem davant un canvi de tendència. Les més destacades són Pamplona (4,6 % ), Tarragona (3,8 %), Soria (3,6 %), Còrdova (3,1 %), Alacant (3,1 %) o Guadalajara (3 %).
D'altra banda, la resta de capitals semblen no haver tocat fons encara. Un total de 18 de les 50 capitals de província espanyoles continuen marcant mínims històrics des que aconseguissin els seus màxims en 2007, entre les quals destaquen grans comprats com Zaragoza, Valladolid o Bilbao.
La recuperació dels preus, per barris
De la mateixa manera en què succeeix entre les capitals, els diferents districtes de les grans ciutats estan mostrant comportaments diferents ja que no es tracten de mercats uniformes.
A Barcelona, el major enlairament del preu després de la crisi s'ha produït a Ciutat Vella, on els propietaris demanen un 52,1 % més pels seus habitatges, mentre que en Sant Martí el creixement aconsegueix el 31,2 %. Els segueixen Eixample (30,8 %) i Sarrià Sant Gervasi (29,5 %). A Sants Montjuïc s'han incrementat un 21,5 %, un 21 % a Gràcia, un 14,8 % en Els Corts i un 10,6 % a Nou Barris. A Horta Guinardó el preu s'ha recuperat un 9,6 % i en Sant Andreu un 6,4 %.
La situació és similar a la ciutat de Madrid on el districte Centro marca preus un 20,7 % superiors al mínim post bombolla. L'allunyament del sòl és també palpable a Salamanca (15,2%), Arganzuela (13,2 %) o Retiro (12,7 %). Encara que cap districte de la capital ha registrat preus mínims aquest trimestre, les diferències d'alguns amb els valors més baixos registrats no permet assegurar que la seva tendència a la baixa hagi acabat o estigui propera a fer-ho. És el cas d'Usera(0,9 %), Barajas (1,3 %), Ciutat Lineal (1,3 %) o Hortaleza(2,2 %).
