Setmanari d'informació local - 138 anys

Munar confessa haver cobrat part dels 4 milions d'euros per Can Domenge

L'expresidenta del Parlament Maria Antònia Munar ha confessat haver cobrat part del suborn de quatre milions d'euros que juntament amb altres dos exalts càrrecs d'Unió Mallorquina (UM) hauria rebut de la promotora Sacresa a canvi de ser adjudicats a aquesta empresa els terrens de Can Domenge.

Així ho ha donat a conèixer el seu advocat, José Antonio Choclán, a l'inici del judici que per aquests fets que se celebra des d'aquest dilluns en l'Audiència Provincial de Balears. L'acusada ha ingressat a més un total de 150.000 euros i la Fiscalia Anticorrupció demana que se li apliqui, a més de l'atenuant de confessió, la de reparació parcial del dany. També reclama que es tingui en compte la de dilacions indegudes.

L'històrica dirigent de l'extinta UM era l'única dels cinc acusats d'aquesta causa que, fins al moment, no havia reconegut els fets, motiu pel qual la Fiscalia Anticorrupció i el Consell de Mallorca, personat com a acusació particular, reclamaven inicialment quatre anys de presó i set milions d'euros de multa per a l'acusada per un delicte de suborn passiu.

Les acusacions també van contra el exvicepresidente insular Miquel Nadal -per qui la Fiscalia reclama un any i deu mesos de presó i una multa de tres milions d'euros-; l'exconseller de Territori Bartomeu Vicens -un any i mitjà de presó i una multa de dos milions-; el suposat intermediari , Miquel Llinàs -va pagar 8.100 euros en multes-, i el propietari de Sacresa, Román Sanahúja -63.750 euros en multes-.


L'expresidenta de l'extinta UM -la formació es va dissoldre al febrer de 2011 desbordada pels nombrosos casos de corrupció que pesaven a les seves esquenes- sol·licitava inicialment la seva lliure absolució en negar haver cobrat suborn algun com a condició per adjudicar els terrenys, un suposat pagament del que assegurava que va ser "completament aliena".

Tal com han confessat tots els acusats, Munar, Nadal i Vicens es van posar d'acord entre si i, "aprofitant la seva situació de poder" al capdavant de la Institució supramunicipal, van exigir a Sacresa el lliurament de quatre milions d'euros perquè aquesta promotora pogués tenir garantida l'adjudicació del concurs.

DOBLERS TRANSPORTATS EN UNA BOSSA

Els tres alts càrrecs, els qui a més integraven llavors la cúpula d'UM, van reclamar que l'empresa els pagués dos milions d'euros abans de l'adjudicació i altres dos milions abans de la signatura definitiva del contracte. Sanahúja, com a responsable de Sacresa, "va cedir a les exigències" per poder fer-se amb l'expedient i va realitzar les gestions oportunes perquè la quantitat anés lliurada, tal com consta en l'escrit d'acusació de la Fiscalia.

En concret, els diners va ser transportats en una bossa i en els dos lliuraments van ser recollits per Miquel Llinàs, amic personal de Vicens. Posteriorment, Llinàs l'hi va donar a aquest, qui ho repartia entre Nadal, Munar i ell mateix. Una part dels quatre milions d'euros, segons l'escrit, van ser utilitzats en benefici del partit.

LA CONFESSIÓ DE VICENS VA PORTAR A LA FISCALIA A DENUNCIAR

cal recordar que va ser el propi Vicens qui va confessar que tant Munar com Nadal, ell mateix i la pròpia UM van percebre aquesta quantitat per la venda irregular dels solars. El exconseller va lliurar així mateix davant l'Audiència fins a un total de 160.000 euros del suborn, la qual cosa al costat del seu escrit de confessió va portar a la Fiscalia a interposar una denúncia per aquests fets i a registrar els habitatges de Munar i Nadal sense que en elles es trobés rastre dels diners que presumptament van cobrar pel amaño del procés.

A la confessió sobre el presumpte suborn per part de Vicens es va sumar, just un dia abans de la data en què estava fixat l'inici del judici per l'adjudicació dels terrenys, després de més de sis anys que s'iniciessin les recerques sobre aquests fets, la del propietari de Sacresa, qui va reconèixer que va pagar el suborn a canvi que s'empresa resultés beneficiària.

I això, asseverava, després d'accedir a l'exigència dels diners per part de Nadal, condemnat a quatre anys de presó pel cas Ca Domenge i a altres sis anys i tres mesos per altres dues causes de corrupció.

Segons la versió de Sanahúja, Nadal hauria comminat a l'empresa catalana a abonar el suborn a canvi de garantir l'adjudicació al seu favor. La defensa de Sanahúja apuntava que el exvicepresidente insular va contactar amb la mercantil per garantir-li que no es canviaria de criteri "si es pagava la quantitat de quatre milions d'euros en efectiu", a pesar que les ofertes per al procés adjudicatari ja estaven presentades i fins i tot quan ja estava presa la decisió que Sacresa havia presentat la millor oferta.

MUNAR, CONDEMNADA A SIS ANYS PER L'ADJUDICACIÓ

Una vegada celebrat el judici per l'adjudicació dels terrenys, amb un total de sis acusats en la banqueta, Munar va ser condemnada a sis anys de presó, mentre que també van ser sentenciats Nadal (quatre anys de presó), Vicens (vuit mesos), el exconseller insular d'Hisenda Miquel Àngel Flaquer (un any), Román Sanahúja (un any) i el lletrat extern d'aquesta mercantil Santiago Fiol (un any i mitjà de presó).

Un dia després de conèixer-se la sentència, el 24 de juliol de 2013, l'Audiència decretava l'ingrés a la presó provisional de Munar davant l'elevat risc que s'escapolís amb els fons públics i comissions que hauria obtingut de forma irregular. La exdirigente d'UM es va acollir al seu dret a no declarar quan va ser citada per les perquisicions entorn del presumpte suborn després que Vicens i Nadal admetessin davant el jutge haver cobrat part del suborn investigat. Era la primera vegada que sortia de la presó.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.