Setmanari d'informació local - 138 anys

Son Sardina «s'independitza» de Palma

4952
El nou logotip de «l'Ajuntament» de Son Sardina.

Son Sardina ha aprofitat confusió de l'actual conjuntura política i ha proclamat unilateralment la seva independència. L'escut del nou municipi –format per dues sardines i una creu– ja ha estat afegit al logotip del recentment creat Ajuntament de Son Sardina. Així mateix, els sardiners disposen d'un DNI propi on s'indica la seva nacionalitat sardinera i la funció que tenen al poble.

Tot plegat, però, només és una realitat a les xarxes socials. I és que un grapat de veïnats han volgut reivindicar la idiosincràsia pròpia del nucli urbà de Palma amb una sèrie d'imatges humorístiques a la pàgina de Facebook d'un –per ara– fictici Ajuntament de Son Sardina.

Els seus creadors reclamen «independència» pel «poble» i destaquen les peculiaritats de la seva terra, com el feminisme de les cossieres, ja que «totes són dones».

A més, s'està creant una certa rivalitat amb el moviment Orgull Llonguet, que defensa la unitat de Palma.

Bromes a part, també aprofiten la pàgina per denunciar públicament allò que no funciona al nucli: contenidors espenyats o inundacions al carrer com a conseqüència de les pluges.

Un nucli amb història

L'origen més remot de Son Sardina es troba a l'època islàmica i està relacionat amb l'existència de diversos cursos d'aigua. Sabem que en aquell temps ja existien diversos molins que aprofitaven les aigües de la font de la Vila, de la font d'en Baster i de la font de Mestre Pere. Així, sobre la font de la Vila hi havia els molins de Son Ripoll, de l'Alzina, dels Reis, de Son Ponç de la Terra, d'en Palmer i el gros i el petit de Son Togores. Molts d'aquests molins varen funcionar fins a mitjans del segle XX.

La possessió de Son Sardina, que va donar nom al barri, està documentada des del segle XVII i fou propietat dels comtes d'Aiamans. Explica l'historiador Gaspar Valero que l'any 1457, Francesc Reixach, àlies 'Sardina', era propietari d'un rafal amb aquest nom, i d'aquí vendria el topònim. El 1640, la possessió es dedicava al conreu de cereals i de vinya. A poc a poc es va anar establint i gràcies a l'abundància d'aigua sortí un poblet d'hortolans. El 1708 es començà a construir l'església, filial de Sant Jaume de Palma.

Al mapa del cardenal Despuig (1785), Son Sardina és un redol de cases com ca na Vic, a la Garriga. Algunes possessions que ja existien llavors eren Son Ripoll, Son Ponç de la Terra, Son Bessó, el Secar, Son Togores, la Torre i Son Bibiloni, que era propietat dels cartoixos de Valldemossa.

A mitjan segle XIX Son Sardina era un poblet majoritàriament agrícola. Hi predominaven els jornalers i els petits propietaris pagesos, si bé hi havia moliners i fusters. Cap a 1880 també hi havia algunes casetes on estiuejava la gent de Palma. El 1888 es va crear una fàbrica de teixits, propietat de la societat Fills de Vicenç Joan Ribes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.