El mallorquí Antoni Trobat treballa actualment al CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacions) i és un dels organitzadors de l'acte que es va fer a Barcelona amb la participació del líder abertzale acabat de sortir de la presó, Arnaldo Otegi.
Trobat fa un balanç molt positiu de l'acte i de la visita de la delegació basca a la capital catalana i explica que «Agraïm que EH Bildu triàs el CIEMEN per fer d'amfitrió de la visita d'Otegi a Catalunya. Fa quaranta-dos anys que treballam per la pau, els drets humans i la resolució dialogada de conflictes i continuarem fent-ho».
Per a Trobat, «Otegi és un home de pau, un peacemaker com Mandela i com Gerry Adams i ens ho demostra amb un posicionament nítid, reconeixent el dolor humà i la tragèdia provocats per l'estratègia militar d'ETA durant dècades», i afegeix que «Les seves paraules respecte l'atemptat d'Hipercor -tot i que fer l'acte a Sant Andreu va ser fortuït- van en aquesta direcció».
«Teníem clar, com a CIEMEN, que volíem organitzar un acte fratern i internacionalista, en la nostra millor tradició», conclou Trobat.
Otegi a Barcelona
Arnaldo Otegi va tancar la seva primera jornada a Barcelona amb un bany de masses a l'acte polític organitzat per CIEMEN a l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu. Abans havia visitat el parlament de Catalunya.
Otegi es va dirigir a les 1,500 persones que havien aconseguit entrada per a l'acte després que ho fessin David Fernàndez, Joan Tardà, Jaume Asens, Lluís Llach, Jordi Armadans, Gabriela Serra, August Gil, Gemma Calvet i el president del CIEMEN, David Minoves.
Finalment, prengué la paraula Arnaldo Otegi. D'entrada, els agraïments a la solidaritat mostrada aquests anys. La reivindicació d'una convicció seva: «venim al món a ser feliços». I invocava, com ja havia fet anys enrere, el somriure per a la lluita. Reconeixements i admiracions expressades pel procés democràtic de Catalunya. «Sempre ens deien que els bascos seríem els primers. I ara som els darrers. I me n'alegro molt per vosaltres, que ho teniu més a prop».
Tot plegat, al barri de Sant Andreu. Hipercor. Una presència feixuga i evident. Una referència en més d'un discurs. Otegi també s'hi referí: «Faig meu el dolor de les víctimes d'aquest barri. Això no havia d'haver passat mai». I un missatge clar en aquesta direcció: «Volem deixar de parlar de les víctimes per passar a parlar amb les víctimes. Tenc l'esperança que ho podrem fer aviat i que serà un diàleg que donarà fruits.»
En el fragment més polític de la intervenció, Otegi assegurava que no tenia cap confiança en els processos de democratització d'Espanya. Però que si hi havia forces que ho volien intentar, ells no serien cap obstacle i estaven disposats a ajudar. Però que si finalment es demostrava que l'objectiu era impossible, que per honestedat i justa correspondència, aquestes forces donessin suport a continuació als processos constituents oberts a Catalunya i al País Basc. I recordava la reflexió del polític i escriptor gallec Castelao: «No hi haurà mai una Espanya democràtica i roja si abans no hi ha una Espanya rompuda».
I, després de més reflexions sobre els objectius que es proposa l'esquerra abertzale per a la nova etapa, tancava la intervenció amb les paraules d'Estellés: «Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot».
