Què va ser primer, la paraula ca o gos? És arena un castellanisme i la paraula correcta és sorra? O al revés? Els professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón són els autors d'una eina d'internet, l'Estratigrafia Dialectal, que ens permet descobrir-ho.
Ara per ara, es poden consultar fins a seixanta conceptes i les seves corresponents formes geosinònimes, és a dir, formes diverses per a un mateix significat, que s'empren en dialectes diferents. És el cas d'agranar -usat a Mallorca, Lleida o València- i escombrar -utilitzat al català central.
Si bé aquesta informació es pot trobar a qualsevol atles lingüístic, amb aquesta eina podem veure l'encreuament entre temps i espai; saber quines paraules s'han emprat abans al territori i, així, descobrir quines són més pròpies i genuïnes, i quines més recents i manllevades, sobretot del castellà.
Com funciona?
Quan es fa clic damunt una paraula apareix un mapa dels Països Catalans amb colors (diferents paraules per a un mateix concepte) que va canviant de color a mesura que avancen els segles. Així, comprovam que les Balears acostuma a ser el territori que manco canvia de color, ja que per l'aïllament, hem conservat paraules que s'han perdut en altres zones com el Principat, on han quedat substituïdes per altres més modernes.
A Mallorca, encara ens 'colgam'
Aquests verbs i expressions verbals tant es poden trobar amb valor transitiu com amb valor reflexiu (colgar-se, ficar-se al llit, gitar-se). Encara s’hi podria afegir jaure o jeure.
En la llengua antiga, i a totes les contrades de l'idioma, colgar és el verb que destaca, però en una etapa moderna hi intervé una escissió: colgar resta sols a les Balears i a l'Alguer, en zona conservadora; A Catalunya en general s'adopta ficar o anar al llit; i el valencià i el lleidatà recorren a gitar. Aquest darrer, procedent de JECTARE per JACTARE, freqüentatiu de JACERE, té la mateixa disposició que jeure (jeure’s); i coincideix etimològicament amb el castellà echarse (més vulgar que acostarse).
