Setmanari d'informació local - 138 anys

Anna Gabriel: «Per construir el país fa falta que hi hagi gent que se’l cregui»

2180

Aquest dimarts 8 de març, amb motiu del 8 de març, Dia de les Dones Treballadores, la diputada de la CUP-CC al Parlament del Principat Anna Gabriel era a Palma per impartir la conferència Política i masclisme: una dona en un món d'homes convidada per l’Assemblea de la UIB.

Ha vingut a Palma convidada per l’Assemblea de la UIB a la xerrada Política i masclisme: Una dona en un món d’homes. Se sent així, que està en un món d’homes?

Com totes les dones, suposo, que ens sentim en un món d’homes, sigui en l’espai que sigui. En l’espai de la política un més. Ni més rellevant ni més. També en la política del món institucional, evidentment estem en un món d’homes.

Com valores aquests primers dos mesos dins el Parlament des de la investidura de Carles Puigdemont?

La veritat és que jo particularment, la passada legislatura ja estava en el grup parlamentari, exercint funcions del grup parlamentari, no és un espai que em sigui nou ni que estigui descobrint, ni que m’estigui generant una especial fascinació en el terreny de la novetat. Per tant una mica ja el coneixia, els seus límits i les seves mediocritats i la seva pitjor cada, doncs d’alguna manera ja n’era conscient. Sí que és veritat que d’alguna manera ocupes un altre lloc, unes altres funcions i tens d’alguna manera el focus mediàtic, que jo, d’alguna manera, la passada legislatura no el tenia. Per tant des d’aquesta perspectiva la novetat seria el focus mediàtic i suposo que la gran novetat seria que en aquesta legislatura anem a fer una cosa molt excepcional, per tant que estem o hauríem d’estar en un terreny d’excepcionalitat.

La declaració sobiranista del 9 de novembre deia que en el termini màxim de 30 dies es començaria la tramitació de tres lleis de ruptura (procés constituent, seguretat social i hisenda pública). Han passat ja més de quatre mesos, i tot just ara ha començat el tràmit legislatiu de la desconnexió. El pacte entre Junts pel Sí i la CUP també marcava una legislatura màxima de 18 mesos a comptar des de l'elecció del president. Es compliran aquests 18 mesos de mandat?

Nosaltres comptem que sí. No podíem entrar a tràmit unes lleis fins que no s’hagués format govern i per tant no s’haguessin constituït totes les comissions parlamentàries, hem trigat una mica més del compte. Aquest dimarts, finalment la mesa es ratificava en la decisió de tirar-les endavant. Hi ha hagut una oposició molt frontal de tots els grups de no voler participar en aquesta ponència conjunta, hi ha hagut també un posicionament reticent, com a mínim, dels lletrats del parlament de Catalunya... Tot això ha alentit una mica. Nosaltres el què diem és que serà habitual que l’oposició i els partits que no creuen en el dret a decidir no facilitin res que tingui a veure amb aquesta desconnexió, que també entenem que els informes dels lletrats que el què reflecteixen és una legislació autonòmica, doncs no ens ha de sorprendre que siguin reticents a tot el que fem, i per tant, treballem amb aquesta lògica; de remoure els obstacles que es posin per davant i que aquests 16 mesos que ja queden, serveixin per avançar en aquestes bases de què en diem la constitució de la república catalana. En el moment que es constatés que no sigui així, evidentment el paper de la CUP Crida Constituent, es replantejaria en el si del parlament.  

La desobediència política de la qual parla la CUP, també passa per no fer cas dels serveis jurídics de la cambra catalana?

No és tant no fer cas a uns serveis jurídics, ells reglament en mà diuen que hi ha una sèrie d’instruments reglamentaris, previstos en la legislació vigent que són recomanables per fer un tipus de coses i no tant per fer-ne unes altres. Per tant els límits reglamentaris els coneixem, anem a desbordar-los. Nosaltres, d'acord amb el que llegeixin els lletrats de la legislació vigent, nosaltres políticament decidim sobrepassar-ho, desbordar-ho i entendre que aquests límits operen perquè la limitació s’explica en clau autonòmica i nosaltres el què hem vingut a fer no és apuntalar o a seguir defensant els límits autonòmics, hem vingut a fer una altra cosa. Per tant entenem que hauria de ser del tot habitual i quotidià que els lletrats de la cambra s’expressin en uns termes, reglament en mà, i nosaltres, uns representants polítics que ens hem compromès arran dels darrers comicis que els vàrem convertir en plebiscitaris ens hem compromès a desbordar el marc autonòmic, per tant haurà de ser del tot habitual que els límits que ens dibuixen, nosaltres siguem capaços de desbordar-los.

La setmana passada es feia evident, en forma de votació contraria, el primer gran desacord entre Junts pel Sí i la CUP. Concretament la CUP votava a favor de revertir la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). Votacions o decisions com aquesta poden portar el govern del Principat a fer-se ingovernable?

Nosaltres creiem que no. De fet les diferències ideològiques entre Junts pel Sí i la CUP són evidents, són conegudes i no descobrirem res si diem que diferim en quantitat de projectes i de plantejaments i apostes polítiques. Per nosaltres l’expressió d’això reflecteix també la diversitat ideològica que hi ha en el sí de la societat catalana. Entenem que no li fem cap favor a l’independentisme diluint cap d’aquests espais polítics. Després l’aritmètica parlamentària fa la resta. Hi haurà ocasions doncs en què Junts pel Sí podrà tirar endavant determinats projectes amb altres suports i a vegades potser serà amb el suport de la CUP. El què hi ha és un govern en minoria, això ho sabem, i com tot govern en minoria ha de fer un esforç afegit en buscar suports, però com que entenem que la legislatura no és ordinària, segurament hi haurà moments que entendrem que haurem de facilitar determinades qüestions i d’altres en els que entendrem que revertir la privatització d’ATLL és un pas més cap a la sobirania nacional. És a dir, l’aigua com a bé públic que torni a estar en mans públiques, per nosaltres està en plena concordança amb el projecte polític de sobirania nacional.  

En pocs anys la CUP ha passat de ser una candidatura municipalista a ser decisiva en la investidura d’un president de la Generalitat. Com viu això Anna Gabriel?

La CUP no ha deixat de ser un projecte municipalista. Un dels grans reptes que tenim és que el municipalisme continuï sent com el principal terreny d’expressió política en clau local i també que sigui l’espai de creixement de l’Esquerra Independentista i Anticapitalista. Sí que és veritat que això queda fortament condicionat quan apareix la presència mediàtica que acompanya la tasca parlamentaria i, sobretot, en un moment com l’actual en el qual els deu diputats i diputades són determinants en aquesta aritmètica parlamentaria. Això fa que quedi molt invisibilitzat el treball que estan fent les 385 regidores i regidors i sembla que la CUP sigui només la seva expressió parlamentaria-autonòmica-principatina. A vegades això juga en contra d’aquesta identitat municipalista i també de tot el que té a veure amb la construcció nacional, que també queda molt desdibuixat per situar el focus només en una part del país. És una tensió amb la qual hem de saber lidiar-hi perquè no ens engoleixi i perquè no ens faci perdre de vista quin és el nostre vector polític. Per gent que venim de militància de base, que estem molt poc acostumats a què la nostra tasca militant sigui retransmesa, com a mínim deixa entre perplexa i sorpresa, com de cop, sent la mateixa gent, sent el mateix espai polític i pensant i dient el mateix que dèiem fa deu o quinze anys, de com estem tant al centre de la vida política. Però hem de saber jugar-ho per tal que no ens capti del tot el sistema, que no ens canviï i que no ens faci perdre de vista quines són les principals apostes.

L’Any 2012 et mostraves contrària que la CUP es presentés a les eleccions al Parlament de Catalunya. Avui dia n’ets diputada. Mirat amb perspectiva... Tornaries a defensar aquella postura?

No ho sé, si poguéssim tirar enrere no sé què faríem. Jo crec que sí, jo, en aquell moment entenia que era oportú hi hagués una part de l’assemblea de la CUP que tinguéssim les alertes molt posades en tot el que podia significar el salt a la política autonòmica. En aquell moment el no presentar-se a les eleccions autonòmiques venia justificat per uns motius que si ara hi tornéssim, serien els mateixos. No ens hem desplegat prou en l’àmbit municipal, en aquell moment, l’any 2012 creiem que havia de créixer encara més i, sobretot, tenim un repte majúscul en clau nacional. És saludable per al nostre projecte polític nacional saber què pot comportar de negatiu presentar-se a unes eleccions autonòmiques, amb el que suposa després de focus mediàtic posat només en una part del país i fent que al final contribueixis tu també a aquest esquarterament i aquesta dissecció nacional.

On queden els Països Catalans en el procés que viu el Principat?

Queden on sempre han estat, en un projecte de construcció de futur, d’alternativa majúscula, trencar amb el règim del 78, impugnar el règim en la seva totalitat... Superar els pactes de la transició no es fa de forma completa si no es fa a partir de la territorialitat sencera. Avalar el marc autonòmic del 78 és no acabar d’impugnar el règim en la seva totalitat. Per tant, els Països Catalans estan aquí. A banda que estan en una realitat que existeix independentment del que faci la CUP; els Països Catalans hi són, les relacions naturals hi són i una realitat compartida hi és. El què hem d’acabar d’estructurar és aquesta voluntat que això es converteixi en un projecte polític de transformació social i d’alternativa de forma completa. Per tant en la mesura que estiguem invertint energies en lògiques principatines, potser no les estem invertint tant en aquest altre projecte. Suposo que una vegada més el repte o la virtut estarà a fer que aquestes energies que estem invertint a fer que al Principat es parli d’independència, que al final vol dir de democràcia, de ruptura amb l’Estat espanyol, amb el capitalisme i amb el patriarcal, això pugui anar a fer de vector de construcció nacional. Aquí està el repte.

Com veieu des del Principat l’aparició de CUPs al País Valencià i a les Balears i com s’integren en la vostra estructura?

El projecte municipalista de la CUP en el moment en el qual es gesta ho fa pensant en el conjunt del territori. Celebrem de la mateixa manera la constitució d’un nucli de la CUP al Principat que al País Valencià o a les Balears. D’alguna manera contents que anem estenent aquesta xarxa de municipalisme rebel o de municipalisme alternatiu. Sí que és veritat que pel fet que hi ha una major concentració de CUPs al Principat a diferència de la resta dels territoris, fa que sovint la dinàmica, també en clau municipalista, tingui un accent principatí. No ha de dependre que es creïn més o menys CUPs a les Illes o al País Valencià perquè la dinàmica deixi de ser principatina. Jo sempre he combatut aquesta idea que per construir el país cal que hi hagi presència de valencians o illencs. No, per construir el país fa falta que hi hagi gent que se’l cregui, sigui d’on sigui. Però sí que és veritat que en absència de realitat organitzada arreu del territori, correm el risc que una part del territori marqui més l’agenda política.

Es pot recuperar l'entrevista sencera aquí:

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.