Marta Mª Fuxà Vidal (Menorca, 1975) és la nova directora  general de Política Lingüística del Govern. És llicenciada en  Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Des de 2009 és  funcionària de carrera del cos de professors d’ensenyament secundari.

Té  experiència  laboral  en  el  sector  dels  mitjans  de comunicació (ha treballat  com  a redactora en diversos mitjans, sobretot radiofònics, però també  premsa escrita), en l’assessorament lingüístic (al CAL Francesc de Borja  Moll)  i, sobretot, en el sector educatiu. Des de 2009 fins a 2015 ha presidit Acció Cultural de Menorca. Ha publicat diferents articles d’opinió i ha participat, com a articulista, en l’assaig I  si  passa, què ens passa? Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera davant la independència de Catalunya. Ed. Arrela (2015).

Encara no ha aterrat del tot a la Direcció General de Política Lingüística, que va ser desmantellada pel PP. Com ella explica «alguns funcionaris encara s'han d'incoporar i el departament s'ha de refer».

Diu Fuxà que no es tracta de fer «moltes coses» sinó «les que siguin coherents» en funció del pressupost amb què es compti. Ha près nota de les experiències de normalització que han funcionat amb anterioritat com el 'Cafè per la Llengua' de l'Obra Cultural Balear o les parelles lingüístiques. El seu repte és arribar «a un perfil de persones no conscienciades sobre la importància de la llengua».

Com valorau l'herència rebuda de Bauzá?

És nefasta, no només perquè varen eliminar la Direcció General de Política Lingüística, sinó perquè a nivell del Govern Balear es va atacar tot allò que fes olor de llengua catalana. Per tant, ens trobam en una situació bastant preocupant perquè es va trencar la pau social.

Quines seran les prioritats de la Direcció General de Política Lingüística?

Primer, dignificar i recuperar l'ús de la llengua. Hem començat per una qüestió bàsica, que és canviar la Llei de Funció Pública perquè és essencial que els funcionaris puguin entendre els ciutadans que parlen la llengua autòctona. També s'ha d'aconseguir presència al carrer i als mitjans de comunicació. S'ha de poder tornar a fer vida en català i que la llengua sigui present en els sectors on costa més.

Quan tornarà a ser requisit el català per als funcionaris?

El tràmit parlamentari per modificar la llei serà d'entre quatre i cinc mesos. Hi ha coses que malauradament no es poden recuperar en dos dies.

I quan podrem tornar a veure la programació d'IB3 en català?

Hem mantingut unes quantes reunions amb l'actual director d'IB3. La situació és complexa, perquè encara no hi ha una persona de consens. Però hem d'intentar trobar el consens perquè el model de llengua canviï. La Universitat de les Illes Balears també té aquest tema com una prioritat i estam en contacte permanent.

Hi tendrà cabuda l'article salat, a IB3?

En principi, en els registres formals, no. El llibre d'estil ho deixa clar. Evidentment dins la programació d'IB3 hi pot haver programes on sí que s'empri el salat de manera adequada. És una qüestió de registre, en definitiva.

I els canals catalans? Quan els tornarem a veure?

Tenim un parell de propostes i estam fent feina amb la Direcció General d'Innovació que és qui ha de donar respostes tècniques a aquesta qüestió. Les dues opcions són diferents quant a costos i terminis. Els tècnics estan valorant quina és la millor per a garantir una bona recepció amb el menor cost possible. També hi ha hagut converses amb els consells insulars –perquè una de les solucions passa per aprofitar els múltiplexs dels consells. I per part dels representants insulars la disposició va ser total.

Quin serà el pressupost de la Direcció General de Política Lingüística?

Encara no sabem quin serà. Hem reivindicat uns mínims. La darrera referència que tenim és la de 2010 (al voltant de 6 milions d'euros incloent l'Institut d'Estudis Baleàrics). Evidentment, la nostra intenció és aconseguir la màxima dotació possible.

Quin paper ha de jugar cada administració pel que fa a Política Lingüística?

Un dels nostres objectius és que Política Lingüística, a l'igual que Transparència, siguin temes transversals que els diferents organismes es prenguin seriosament. Crec que no hi haurà cap problema a l'hora de treballar amb els consells i amb els ajuntaments. De fet, un dels nostres objectius serà coordinar totes les tasques que es facin amb normalització lingüística. M'agradaria que hi hagués un contacte permanent entre el Govern i consells. Abans hi havia una xarxa d'assessors que es reunien periòdicament –almanco a Menorca. El Govern hauria de ser el coordinador de tot plegat.

Quin percentatge del Pla de Normalització Lingüística es podrà realitzar aquesta legislatura?

No ens hem proposat objectius tan precisos perquè crec que és difícil mesurar en termes quantitatius les qüestions lingüístiques que afecten la identitat i subjectivitat de les persones. L'objectiu és intentar compensar tot el mal que s'ha fet durant l'anterior legislatura. Simplement, intentar normalitzar la llengua a les administracions, al carrer, a l'ensenyament, als mitjans...Recuperar el consens i la pau social ja em semblaria un èxit.

Què passarà amb el Consell Social de la Llengua Catalana?

Tenim previst convocar-lo a mitjans d'octubre. És important que aquest organisme es reuneixi de nou, almenys simbòlicament. En aquest primer Consell Social, justament per donar-li la importància que es mereix, hi assistirà la presidenta del Govern, Francina Armengol.