Setmanari Sóller

134
anys

Miquel Ferrà i Martorell Actualitat_down

El metxer de Bunsen
Sóller » Opinió

El metxer de Bunsen

|

Es tracta d’un cremador de gas la qual flama és d’una gran intensitat calorífica. Es fa servir, encara avui, en els laboratoris de física i química. Aquest és degut a l’alemany Robert Wilhelm Bunsen (1811-1899), famós per haver col·laborat amb Kirchhof en l’invent dels primers mètodes d’anàlisi espectral. Ho conta en el seu llibre «A Short History of Chemistry-An Introduction to the ideas and Concepts of Chemistry» (1965), del no menys famós escriptor, científic I divulgador de ciència-ficció Isaac Asimov

Llewellyn Knox
Sóller » Opinió

Llewellyn Knox

|

Mary Westmacott era la mateixa persona que Agatha Christie. Va signar novel·les amb un nom o l’altre. Com a Mary Westmacott solien esser relats romàntics. Pel que fa a Mallorca va publicar una narració titulada «Problema a Pollença», que apareixia dins el volum «The Regatta Mistery» i llavors, sense esmentar la nostra illa, «The Burden», que significa «La càrrega», que quan és psíquica o espiritual també pot arribar a esser ben feixuga. Aquí, l’escriptora britànica ens conta les experiències d’un home anomenat Llewellyn Knox que havent viatjat a una illa, cerca la pau i el repòs.

Sóller » Opinió

Llibres

|

"L'estiu havia sorprès tothom amb la seva aparició a principis de maig. Pere es negava a qualificar les temperatures de trenta i trenta-cinc graus centígrads com una primavera massa calorosa com s'entestava a qualificar-les l'home del temps. Era estiu i punt. Feia tres hores que caminava sol de la tarda fent diversos encàrrecs per a l'empresa quan es va decidir a entrar als grans magatzems per aprofitar durant una estona l'aire condicionat. Les portes s'obriren al seu pas i va accedir dins els magatzems. Aquí la temperatura era una altra..."

Sóller » Opinió

Tres fotografies del 36

|

I ja tenim la Quaresma avançada i Setmana Santa i Pasqua a les portes. Un any més i any menys, segons com es miri. Que madurar no vol dir progressar, però ajuda. Ten cara al davant meu unes fotografies de la Guerra Civil al Port de Sóller i veig uns homes que fan una desfilada sota el sol d'aquell estiu del 36. És una reclutada de milicians pro-falange o pro-moviment nacional i la majoria no semblen fer bona cara, puix que es veuen preocupats o capficats. No porten armes. Quasi tots van en cos de camisa. Només tres o quatre en jaqueta. I només un molt ben vestit i encorbatat. Els que d'alguna manera s'havien alliberat de fer el servei militar eren enllistats aleshores en una tropa de civils, improvisada i heterogènia. Hi ha més sabates que espardenyes i només un parell de capells. Marxen pel caseriu de Santa Catarina, el carrer paral·lel a les vies del tram, com dirien a França. Són una cinquantena d'homes dirigits per un militar de terra de baixa graduació. Duu botes de canya alta, calçons ajustats, guerrera impecable i barret de plat, gros i ben posat. Es devia sentir quasi un general. A tres passes d'ell i com ell al costat de la tropa hi marxa un falangista amb granota blava. Amés distància, alguns infants moguts per la curiositat, segueixen la cosa.

Sóller » Opinió

Biel de la Mel

|

En Biel de la Mel, altrament conegut com Biel Alomar, polític i poeta, composava l'any 1900 aquests versos dedicats a Sóller i als sollerics: "Van i vénen de llurs viatges/ sempitems, els bastiments/ de joiosos equipatges,/ desbordant carregament/ de la fruita saborosa/ qui en sa flaire du de l'hort/ l'escomesa misteriosa/ que el migjorn endreça al nord./ I roman sobre l'est la/ remoguda per la nau/ i entre els plecs de l'alta vela,/ un perfum d'olor suau,/ mentre vetllen dins la bruma,/ pensatius, els marins vells,/ tot mirant jugar l'escuma/ per les bordes dels vaixells,/ o esguardant com les gavines/ van venguent dins la maror,/ de les grans ciutats llatines/ reportant la tradició./ I en la incògnita grandesa/ fent-se endavant, cap a ponent,/ entrevent-la per estones/ en les boires d'allà endins.../ I a l'entorn, damunt les ones,/ rebotetgen els delfins..."

Sóller » Opinió

Caracas: 1940

|

Repassant arxius haig de comprovar una vegada més que la història es fa sobre els papers i dins els papers. Els documents parlen i no canvien, com el cervell humà, de parer parer amb el pas dels anys. Així i tot, pensem, que com la memòria oral, els papers són també subjectius, és a dir, ens apropen a la realitat però no són la realitat.

Sóller » Opinió

Un poeta oblidat

|

He llegit, o millor diria, he rellegit, la novel·la Svengali, de George du Maurier i a poques obres com aquesta hi ha una vista de conjunt de l'ambient de França i de París de començaments del segle passat, quan la capital francesa ja era la capital de l'art i artistes de tot el món hi anaven per tal d'aprendre les tendències de cada moment.

Sóller » Opinió

Homenatge a Antoni Serra

|

Els homenatges solen venir tard i a marxa forçada. Es solen retre a un personatge del que pensen farà poca cosa més sobre la que ja ha fet. Es celebren quan els anys ja atropellen l'homenatjat amb més de mitja dotzena de dècades. Fins i tot, no li donen la ditada de mel fins que és octogenari. Si l'homenatjat ha fet molta feina i no es troba encara en edat de jubilació, diuen que tot plegat, feina i autor, és quelcom anecdòtic. Parlen de la seva obra sense haver-la llegida.

Sóller » Opinió

Les nostres oliveres

|

És hora de tenir més cura i de protegir, amb tots els mitjans possibles, aquest patrimoni paisatgístic tan nostre que són els olivars. Part fonamental de la nostra història des dels temps dels romans, bé val la pena l'esforç, encara que no sempre resulti rentable econòmicament. Però no oblidem que el paisatge tradicional de la nostra Vall també dóna doblers i que l'orgull de posseir-lo és ben gratificant. Hem dit que ja els romans admiraven aquest arbre i així resta demostrat a través del poeta Virgili, a les seves Geògiques, quan diu: "Molt altrament, les oliveres no admeten cap conreu; no esperen la corba de la falç ni freturen rastells aferradisos tot d'una que han arrelat i beuen aigua viva..."